Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
gluó
Física
Bosó que transmet la interacció forta entre quarks (cromodinàmica quàntica).
teoria orpuscular
Física
Teoria que explica la natura de la llum, suposant-la formada per corpuscles.
El primer enunciat científic fou formulat per Newton, influït per l’antiga teoria de Demòcrit, segons la qual les fonts lluminoses i els objectes visibles emeten corrents de partícules Newton afirmà que una font lluminosa emet corpuscles materials, elàstics i sotmesos a les lleis generals de la mecànica Aquesta teoria permet d’explicar molt bé la propagació rectilínia de la llum, com també els fenòmens de reflexió i refracció A la teoria corpuscular hom oposà la teoria ondulatòria de Huygens, segons la qual la llum és produïda per la propagació d’ones a través de l’èter tanmateix, a causa del…
deuteró
Física
Nucli del deuteri, isòtop de l’hidrogen, compost per un protó i un neutró.
Té un sol estat lligat a 2,25 MeV, puix que les forces nuclears són de poc abast L’estudi del deuteró és fonamental en física nuclear, puix que és el sistema més simple dels formats per més d’un nucleó en aquest cas es tracta de dos cossos, problema ben resolt en mecànica quàntica Hom empra, doncs, el deuteró, complementat amb la difusió nucleó-nucleó, com a test per tal de conèixer les forces nuclears A causa de l’existència del moment quadripolar, aquestes forces nuclears no poden ésser solament centrals, puix que, si ho fossin, la simetria faria que el nucli fos esfèric i, per…
Satyendranath Bose
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic indi.
Acabà els seus estudis el 1915, i començà a treballar en el collegi universitari de Calcuta, el primer de l’Índia que féu estudis científics superiors El 1921 deixà Calcuta i s’establí a la Universitat de Dacca i poc després 1924 envià un treball sobre la teoria quàntica a AEinstein, el qual el féu traduir i publicar i n'assenyalà la importància Mantingué contactes amb De Broglie a França i amb Einstein, Max Born i Heisenberg a Alemanya L’aportació més notable de Bose és la seva estadística matemàtica 1925, derivada de les teories de Planck i aplicable a partícules elementals que…
Gerald Stanford Guralnik
Física
Físic nord-americà.
Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1959, es doctorà a la Universitat de Harvard el 1965 amb una tesi sobre el trencament de simetria en el model estàndard, aportació de gran influència en física de partícules Posteriorment féu recerca a l’Imperial College de Londres, a la Universitat de Rochester Nova York i, des del 1967, a la Universitat de Brown El 1964, amb Carl Richard Hagen i Thomas Kibble, fou l’autor d’una sèrie d’articles en els quals fonamentava la predicció d’una nova partícula, posteriorment anomenada bosó de Higgs Fou predita també de manera independent per Peter…
Gerard Vassalls
Física
Físic.
Estudià a la Universitat de Montpeller Des del 1935 fou professor en aquesta ciutat i després a París A partir del 1937 collaborà, dins el grup Nostra Terra de Perpinyà, en la tasca de difondre el català normatiu al Rosselló Doctor per la Universitat de París el 1948, treballà en física teòrica al CNRS i fou professor a la Universitat de Madagascar 1960-73, de la qual fou degà 1965-70, i a la de Perpinyà 1976-79 Publicà articles de física teòrica, mecànica quàntica, relativitat, lògica matemàtica, etc, en revistes franceses, i és autor de La ciència no pensa Barcelona, 1975 Fou…
Martinus J.G. Veltman
Física
Físic holandès.
Es doctorà en física teòrica el 1963 a la Universitat d’Utrecht, on fou professor de física a la Universitat d’Utrecht des de l’any 1966 fins al 1981, i a partir d’aquest any, ho fou a la Universitat de Michigan EUA, d’on fou professor emèrit 1997 L’any 1999 rebé el premi Nobel de física, conjuntament amb Gerardus’t Hooft , pels seus treballs sobre l’estructura quàntica de la interacció electrofeble Desenvoluparen el mètode de renormalització proposat per S Tomonga, J Scwinger i RP Feynman premi Nobel de física 1965, del qual milloraren la precisió dels càlculs mitjançant les…
dinàmica
© Fototeca.cat
Física
Branca de la mecànica
que estudia els moviments dels cossos en tant que són produïts per l’aplicació de les forces.
Malgrat que sovint hom diferenciï entre dinàmica i estàtica, la separació entre aquestes dues branques de la mecànica no és estricta, puix que, si hom té en compte la hipòtesi de D’Alembert sobre les forces d’inèrcia, la dinàmica pot ésser considerada, des d’un punt de vista formal, com un apartat de l’estàtica En física clàssica, les lleis de la dinàmica tenen un caràcter determinista donades unes condicions inicials que fixen la posició i la velocitat d’un mòbil en un instant determinat, la teoria permet, en principi, la predicció del moviment en el futur i el coneixement de la seva…
teoria clàssica de camps
© Fototeca
Física
Part de la física que estudia els sistemes que són descrits per camps i l’evolució dels quals és predicible (és a dir, que l’estat en un instant t determina totalment l’estat a tot instant posterior t’).
Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que són conseqüència de les…
sàser
Física
Aparell capaç de produir oscil·lacions altament coherents de so, de manera anàloga a com un làser és capaç de produir-ne amb llum.
El 2006 un equip de científics anglesos i ucraïnesos publicà un article en què afirmava haver aconseguit construir un sàser basat en l’excitació elèctrica d’un metamaterial format per un semiconductor i un aïllant alternats en una pila d’una cinquantena de capes d’un sol àtom d’alt cadascuna, que amplifica un so, també a partir d’una vibració quantitzada, amb una freqüència prop dels 440 GHz El 2010 un grup de científics de Califòrnia publicaren haver aconseguit construir un sàser basat en l’excitació mecànica, efectuada per un làser òptic, d’un parell de peces tòriques separades un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina