Resultats de la cerca

Aquesta unitat fou adoptada el 1960 per la IUPAP, i el 1961 per la IUPAC Anteriorment hom la definia com a 1/16 de la massa d’un àtom d’oxigen de nombre de massa 16 16 O, i era igual a 1,659810 -27 kg

Cal remarcar que, en dir massa d’un àtom, això significa el valor mitjà de les masses dels àtoms isòtops que es troben en la mescla natural que forma l’element considerat per això, en les taules de pesos atòmics hom indica entre parèntesis els valors corresponents als pesos atòmics d’elements rars o artificials, amb els quals no es pot definir una mescla isotòpica natural

Inicialment, el nombre atòmic era simplement el número d’ordre atribuït als elements en collocar-los per masses atòmiques creixents El 1913, Johannes H van den Broek, en analitzar totes les dades conegudes, descobrí que el nombre de càrregues elementals del nucli atòmic era igual al nombre atòmic Niels Bohr adoptà aquest descobriment per a desenvolupar la seva teoria quàntica sobre l’estructura dels àtoms i l’origen dels espectres Actualment, Z és una quantitat nuclear coneguda sense cap error per a tots els nuclis Això no obstant, la càrrega efectiva Ze és coneguda amb els seus errors…

Un àtom gram de qualsevol element conté el mateix nombre d’àtoms nombre d'Avogadro

Com que la massa dels mesons és unes dues-centes vegades més gran que la de l’electró, el radi de Bohr de l’òrbita mesònica és unes dues-centes vegades més petit que el de l’electró, i sovint penetra a l’interior del nucli

Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…

Equival a 1013,25 millibars o bé 1,033 kp/cm 2 al nivell del mar, a una temperatura de 15°C, amb un gradient de - 6,5°C/km des del nivell del mar fins a una altitud d’onze quilòmetres per sobre de la qual hom considera que la temperatura és constant i igual a - 56,50°C

Equival a la pressió exercida per una columna de 760 mm convencionals de mercuri 1 atm = 760 mmHg un mmHg és la pressió exercida per una columna de mercuri d’un mm d’alt, de densitat 13,5951 g/cm 3 , en un lloc on l’acceleració de la gravetat és de 9,806 65 m/s 2 = 14,6960 psi

En un medi en què  n varia contínuament, hom avalua el camí òptic calculant la integral L= ∫n ds , on els ds són els elements de camí al llarg de la trajectòria El camí òptic pot ésser interpretat com la distància que hauria recorregut la llum en el buit, en un temps igual al temps t que ha trigat a recórrer la trajectòria en el medi real, d’índex n L=ct , on c és la velocitat de la llum en el buit