Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
unitat de massa atòmica
Física
Unitat de mesura de la massa d’un núclid, igual a 1/12 de la massa d’un àtom de carboni de nombre de massa 32445.
Aquesta unitat fou adoptada el 1960 per la IUPAP, i el 1961 per la IUPAC Anteriorment hom la definia com a 1/16 de la massa d’un àtom d’oxigen de nombre de massa 16 16 O, i era igual a 1,659810 -27 kg
pes atòmic
Física
Dit del nombre abstracte que dona la massa d’un àtom de l’element que hom considera respecte a 1/12 de la massa d’un àtom de carboni de nombre de massa 12.
Cal remarcar que, en dir massa d’un àtom, això significa el valor mitjà de les masses dels àtoms isòtops que es troben en la mescla natural que forma l’element considerat per això, en les taules de pesos atòmics hom indica entre parèntesis els valors corresponents als pesos atòmics d’elements rars o artificials, amb els quals no es pot definir una mescla isotòpica natural
nombre atòmic
Física
Nombre de càrregues positives elementals, o protons, transportat pels nuclis de tots els isòtops d’un element donat.
Inicialment, el nombre atòmic era simplement el número d’ordre atribuït als elements en collocar-los per masses atòmiques creixents El 1913, Johannes H van den Broek, en analitzar totes les dades conegudes, descobrí que el nombre de càrregues elementals del nucli atòmic era igual al nombre atòmic Niels Bohr adoptà aquest descobriment per a desenvolupar la seva teoria quàntica sobre l’estructura dels àtoms i l’origen dels espectres Actualment, Z és una quantitat nuclear coneguda sense cap error per a tots els nuclis Això no obstant, la càrrega efectiva Ze és coneguda amb els seus errors…
àtom gram
Física
Quantitat d’un element que pesa, en grams, el valor expressat pel seu pes atòmic
.
Un àtom gram de qualsevol element conté el mateix nombre d’àtoms nombre d'Avogadro
àtom mesònic
Física
Àtom en què un electró cortical ha estat substituït per un mesó.
Com que la massa dels mesons és unes dues-centes vegades més gran que la de l’electró, el radi de Bohr de l’òrbita mesònica és unes dues-centes vegades més petit que el de l’electró, i sovint penetra a l’interior del nucli
àtom

Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…
atmosfera estàndard internacional
Física
Atmosfera estàndard definida per la ICAO.
Equival a 1013,25 millibars o bé 1,033 kp/cm 2 al nivell del mar, a una temperatura de 15°C, amb un gradient de - 6,5°C/km des del nivell del mar fins a una altitud d’onze quilòmetres per sobre de la qual hom considera que la temperatura és constant i igual a - 56,50°C
atmosfera
Física
Unitat de pressió, anomenada també atmosfera normal o física, igual a 101.325 N/m2.
Equival a la pressió exercida per una columna de 760 mm convencionals de mercuri 1 atm = 760 mmHg un mmHg és la pressió exercida per una columna de mercuri d’un mm d’alt, de densitat 13,5951 g/cm 3 , en un lloc on l’acceleració de la gravetat és de 9,806 65 m/s 2 = 14,6960 psi
camí òptic
Física
En un medi homogeni i isòtrop, d’índex de refracció n, producte de la distància geomètrica s, que separa dos punts d’un mateix raig lluminós, per l’índex de refracció n: L=ns.
En un medi en què n varia contínuament, hom avalua el camí òptic calculant la integral L= ∫n ds , on els ds són els elements de camí al llarg de la trajectòria El camí òptic pot ésser interpretat com la distància que hauria recorregut la llum en el buit, en un temps igual al temps t que ha trigat a recórrer la trajectòria en el medi real, d’índex n L=ct , on c és la velocitat de la llum en el buit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina