Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
exergia
Física
Màxim treball útil que és possible d’obtenir d’una transformació termodinàmica.
Té per complement l'anergia
cogeneració

Sistemes de cogeneració: a, turbina de contrapressió; b, cicle combinat turbina de gas-turbina de vapor; c, motor de combustió interna
Física
Producció conjunta d’electricitat (o energia mecànica) i d’energia calorífica útil.
Quan la cogeneració és emprada en indústries no productores d’energia sinó usuàries, hom parla d’ autogeneració Els sistemes anomenats d’ energia total són sistemes de cogeneració que s’autoprodueixen totes les energies necessàries Els sistemes de cogeneració parteixen sempre d’una energia exterior generalment provinent d’un combustible gas, carbó, fuel, etc i la transformen en les diferents energies necessàries treball mecànic, electricitat, calor, etc Sistemes usuals de cogeneració són els cicles de turbines de contrapressió , els cicles turbina de gas-turbina de vapor i els motors de…
taxa de retorn energètic
Física
Ràtio entre l’energia útil obtinguda i l’energia esmerçada en el procés per a obtenir-la.
diamagnetisme
Física
Propietat de certes substàncies caracteritzades pel fet de posseir una susceptibilitat magnètica negativa.
La imantació M d’una substància diamagnètica collocada en un camp magnètic H , és collineal amb aquest però de sentit contrari M =Χ m H , on Χ m és la susceptibilitat magnètica Les substàncies diamagnètiques tenen els pols invertits i, per això, són repellides pels imants El diamagnetisme de certs minerals és una propietat útil per a la prospecció geofísica mitjançant el magnetòmetre, puix que facilita la localització de masses minerals
llei de Bragg

Llei de Bragg
© fototeca.cat
Física
Llei que afirma que la interferència de les ones (raigs X o γ, o ones associades a electrons o neutrons, la longitud d’ona de les quals sigui comparable amb les distàncies atòmiques en qüestió) reflectides pels plans d’un cristall és constructiva i forma, per tant, un patró de difracció, si se satisfà l’expressió sin φ = n λ / 2d, essent φ l’angle format per la direcció de propagació del feix incident i els plans del cristall, λ la longitud d’ona incident, d la distància entre els plans del cristall, i n un enter que dóna el nombre d’ordre de la reflexió.
Per a una certa configuració del sistema donada per λ i d , hom pot anar variant l’angle φ fins aconseguir una figura de difracció palesa Aleshores, hom pot esbrinar, bé la distància d entre plans del cristall si coneix λ, o bé la longitud d’ona incident si coneix d La llei de Bragg és útil en cristallografia, per tal com permet de determinar els paràmetres d’un cristall difracció de raigs X
cicle termodinàmic
Física
Procés cíclic, o seguit de transformacions, d’un sistema termodinàmic, a la fi del qual el sistema és en el mateix estat termodinàmic que era al principi.
En un cicle tancat el sistema està aïllat de l’exterior, i en un cicle obert hi pot haver bescanvis de matèria i energia amb l’exterior Els cicles termodinàmics consisteixen generalment en una sèrie de transformacions d’un fluid que permeten la conversió de calor en treball útil, la qual cosa constitueix la base de moltes màquines Entre els cicles teòrics destaca el cicle de Carnot, i entre els cicles reals el d'Otto, el de dièsel i el de Rankine
contrast de fase
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Tècnica de microscòpia que permet de veure les mostres en estudi en aprofitar la diferència de fase que s’origina entre la llum que les travessa i la del medi que les envolta.
Aquesta diferència de fase és causada pel gruix de les mostres o per llur índex de refracció, diferent del del medi La tècnica és útil quan les mostres no presenten una absorció diferent del medi no són objectes d’amplitud , per la qual cosa, si no fos per la tècnica del contrast de fase, serien transparents i incolores, sense cap contrast de claredat o color amb el medi, del qual no podria diferenciar-se Les mostres d’aquest tipus són objectes de fase
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers
Astronomia
Física
Astrònom i físic alemany.
El 1797 donà a conèixer un mètode per a determinar òrbites del tipus parabòlic aquest mètode, conegut amb el seu nom, ha estat molt útil per a determinar l’òrbita de molts cometes, atès que la majoria tenen trajectòries ellíptiques tan obertes que poden ésser assimilades a paràboles Redescobrí el primer asteroide, Ceres, basant-se en els càlculs de l’òrbita fets per Gauss a partir de les poques observacions efectuades per Piazzi El 1802 descobrí el segon asteroide, Pallas, i el 1807 el quart, Vesta Establí la hipòtesi que l’origen de tots els asteroides fou la destrucció, per…
entalpia
Física
Química
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema físic considerat.
Per definició H = U + pV , H essent l’entalpia, U, l’energia interna, p , la pressió, i V , el volum El primer principi de la termodinàmica, en funció de l’entalpia, adopta la forma dQ = dH - Vdp , és a dir, la quantitat de calor fornida a un sistema és emprada per a augmentar-ne l’entalpia i fer un treball extern - Vdp En un procés a pressió constant per exemple, en un recipient obert en què actua sempre la pressió atmosfèrica, les variacions d’entalpia mesuren la quantitat de calor que hi intervé En una transformació a temperatura i pressió constants, l’entalpia mesura el treball màxim…
mètode de Le Chatelier
Física
Mètode gràfic per a determinar la temperatura teòrica de combustió en funció de la potència calorífica útil d’un combustible.
La corba és determinada per punts a cada valor arbitrari de la temperatura de combustió, representada en abscisses, correspon un valor tabulat de la calor d’escalfament de cadascun dels components del combustible, la suma dels quals és la potència calorífica total, representada en ordenades