Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
levitació
Entre un imant que cau i una placa de material conductor situada a sota apareixen forces de repulsió magnètica qeu no eviten la caiguda de l’imant (a). Amb cert tipus de semiconductor, la repulsió manté l’imant suspès (b). Diversos sistemes de levitació magnètica pewr moncarril s’ispiren en aquest principi: l’esquema (c) en mopstra un d’experimentat al Japó (repulsió entre electroimants i carrils metal·lics)
© Fototeca.cat
Física
Estat d’un cos sotmès a una força sustentadora que equilibra el seu pes, de manera que es manté en suspensió a una certa distància d’una superfície de referència.
En metallúrgia, hom empra la levitació per tal d’evitar els contactes materials del metall amb l’entorn fusió en levitació La levitació magnètica és el principi dels sistemes d’impulsió d’alguns transports avançats
equivalent mecànic de la calor
Física
Factor que relaciona les unitats calorífiques i les unitats mecàniques de l’energia (calor).
La seva determinació quantitativa fou feta per Joule emprant un calorímetre que conté una massa d’aigua, dintre el qual pot girar un sistema de paletes entorn d’un eix Aquest sistema és accionat per un cos que cau d’una certa altura El treball efectuat pel cos en caure s’inverteix en agitar l’aigua, i es converteix en energia calorífica Així, hom obté que 1 caloria = 4,186 joules , o bé que 1 kcal = 427,1 kpm
salt d’aigua
Física
Massa d’aigua que cau d’una certa alçada, especialment en una instal·lació industrial.
pluja radioactiva
Meteorologia
Física
Descens vers el sòl de pols formada per partícules esdevingudes radioactives com a conseqüència d’una explosió nuclear.
Una primera pluja radioactiva , anomenada pluja local , té lloc durant un interval de poques hores després de l’explosió, cau sobre una zona més o menys propera al lloc de l’explosió i, en el cas d’explosions experimentals, pot ésser controdada Hi ha, però una segona pluja radioactiva, anomenada pluja mundial , la caiguda de la qual té lloc al cap de mesos o bé d’anys de l’explosió i abasta una zona molt amplia i de localització imprevisible, bé que la radioactivitat ja ha minvat notablement
primera llei de Stokes
Física
Llei sobre els fluids viscosos, enunciada per Stokes el 1845.
Afirma que quan una esfera de radi r es troba en moviment relatiu de velocitat v en el si d’un fluid de viscositat dinàmica η, apareix sobre aquella una força que s’oposa al moviment, que val F = 6 π η r v fórmula de Stokes La proporcionalitat de la força amb els altres paràmetres dimensió, velocitat i viscositat s’acompleix, també, per a cossos que no siguin esfèrics, però cal canviar el coeficient 6 π pel corresponent a la forma considerada De la primera llei de Stokes hom pot deduir que la velocitat v a què cau un cos esfèric de radi r , sotmès a l’acceleració de la gravetat…
radiació de Hawking
Radiació de Hawking Es pot formar en un punt de l’espai una parella partícula-antipartícula (A), d’energia total nul·la, ques’anihilarà ràpidament (B); si el forat negre captura una d’aquestes partícules (C), l’altra (D) serà detectable i semblarà que prové del mateix forat negre
© Fototeca.cat
Física
Efecte previst teòricament per S. Hawking, basant-se en la relativitat general i la mecànica quàntica, segons el qual un forat negre pot emetre cert tipus de radiació.
A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent…
sèrie de Pfund
Física
Conjunt de ratlles infraroges que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n=5.
La longitud d’ona λde cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 22794X N 2 / N 2 -25, essent N un nombre enter més gran que 5
sèrie de Paschen
Física
Conjunt de ratlles infraroges que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n=3.
La longitud d’ona λ de cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 8205,9 N 2 | N 2 -9, essent N un nombre enter més gran que 3
sèrie de Lyman
Física
Conjunt de ratlles ultraviolades que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n = 1.
La longitud d’ona λ de cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 911,8 N 2 / N 2 - 1, essent N un nombre enter més gran que 1