Resultats de la cerca

Estudià l’audició i féu notables recerques en acústica, especialment en la determinació del nombre de vibracions dels sons També foren bàsiques les seves investigacions juntament amb Biot sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric llei de Biot i Savart Estudià també el moviment dels fluids i dels ciclons

Estudià a Zuric i Leipzig, on fou alumne de Heisenberg el 1930 anà a Copenhaguen, on collaborà amb Bohr El 1933 emigrà als EUA, on fou professor a la Universitat de Stanford fins el 1971 El 1952 li fou concedit, juntament amb EMPurcell, el premi Nobel de física pel descobriment de la ressonància magnètica nuclear , que permet l’estudi del nucli atòmic Ha fet també contribucions a la física d’estat sòlid Ideà un mètode per a polaritzar neutrons 1934, amb el qual, juntament amb LÁlvarez, determinà el moment magnètic del neutró 1939 Estudià la forma de les funcions d’ona d’un electró en el si d’…

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Estrasburg, on fou professor en 1937-45 A partir d’aquest any, ensenyà a la de Grenoble Director del laboratori d’electroestàtica i física dels metalls 1946 del CNRS del comitè directiu del qual formà part en 1949-69 i de l’Institut Politècnic 1954-70 i el Centre d’Estudis Nuclears 1956-70 de Grenoble, del qual fou el principal impulsor Fou també assessor científic de l’OTAN des del 1952 i president 1963-66 de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada Les seves teories sobre l’antiferromagnetisme i el comportament de les substàncies ferrimagnètiques…

Dos sons tenen una diferència d’altura d’1 savart si el logaritme decimal del quocient de llurs freqüències és 1/1 000 Una octava té 301,03 savarts Rep el seu nom del físic Félix Savart

Fou professor a l’École Centrale de Beauvais, al Collège de France i a la facultat de ciències de París El 1803 estudià sistemàticament les pluges de meteorits i en fixà l’origen extraterrestre El 1804 féu, amb Gay-Lussac, la primera ascensió en globus amb finalitats científiques El 1806 acompanyà Francesc Aragó als Països Catalans per continuar-hi la mesura de l’arc del meridià de París, interrompuda a la mort de Pierre Méchain Estudià la conductivitat calorífica, la propagació del so en els sòlids i els fenòmens de polarització de la llum en els líquids El 1820 establí, juntament amb Félix…

El 1988 es llicencià a la Universitat Complutense de Madrid, on també es doctorà l’any 1991 El 1993 va ser nomenat investigador associat al laboratori d’astrofísica de la Universitat de Colorado EUA, i el 1996 passà a dirigir el Departament de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Des del 2001 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica de Garching, a Alemanya Ha publicat més de 200 treballs sobre diversos aspectes relacionats amb el seu tema de recerca bàsic, la teoria quàntica de la informació, que ha de permetre desenvolupar nous i més potents sistemes de càlcul,…

Les ones lluminoses que, procedents d’un focus puntual collocat a l’eix òptic del sistema, travessen les dues parts de la lent produeixen bandes d’interferència en incidir en una pantalla collocada a posta

Relació de premis Nobel de física 1901 Wilhelm Conrad Röntgen Alemanya 1902 Hendrik Antoon Lorentz Països Baixos, Pieter Zeeman Països Baixos 1903 Antoine-Henri Becquerel França, Pierre Curie França, Marie Curie França 1904 John William Strutt Rayleigh Gran Bretanya 1905 Philipp Lenard Alemanya 1906 Joseph John Thomson Gran Bretanya 1907 Albert Abraham Michelson Estats Units d’Amèrica 1908 Gabriel Lippmann França 1909 Karl Ferdinand Braun Alemanya, Guglielmo Marconi Itàlia 1910 Johannes Diderik van der Waals Països Baixos 1911 Wihelm Wien Alemanya 1912 Nils Gustav Dalén Suècia 1913 Heike…