Resultats de la cerca

Anomenada també entalpia lliure , és una funció d’estat del sistema considerat Una propietat important és que, per a un sistema en equilibri, la funció de Gibbs específica té el mateix valor per a les fases líquida i gasosa Una conseqüència d’aquesta propietat és la regla de les fases o de Gibbs fase

És expressada per la fórmula w n = Ae - E n / k T , A essent-hi la constant de normalització obtinguda de la condició Σ w n = 1, T la temperatura absoluta i k la constant de Boltzmann

Estudià a les universitats de París, Heidelberg i Berlín, i el 1871 fou nomenat professor de física matemàtica a Yale Els seus estudis versaren sobre termodinàmica química aplicació de la primera llei de la termodinàmica i de la segona en l’estudi de l’equilibri de substàncies heterogènies Establí les bases teòriques de la fisicoquímica i descobrí, juntament amb Helmholtz, l’equació que porta llur nom, com també la regla de les fases

A essent-hi el treball efectuat pel sistema descomptant-hi el treball d’expansió, H 1 i H 2 les entalpies inicial i final, respectivament, p la pressió i T la temperatura absoluta del sistema

Si μ 1 , μ 2 , , μ m són els potencials químics dels diferents components del sistema i n 1 , n 2 , , n m el nombre de mols de cadascun d’ells, les variacions d μ i dels potencials químics en la transformació reversible han de satisfer

El criteri fonamental d’equilibri termodinàmic en un sistema a volum i energia constants és el d’entropia total màxima o δ S UV = 0 Alternativament es pot expressar com δ U SV = 0, o energia mínima El moviment d’un sistema cap a l’equilibri es composa de dues parts l’assoliment de la posició d’energia mínima i després el de la posició d’entropia màxima Freqüentment és impossible per a un sistema d’assolir simultàneament ambdues posicions, i s’arriba a un compromís En condicions de pressió i temperatura constants el criteri d’equilibri s’expressa en funció de l’energia lliure de Gibbs…

Deixeble de M Faraday i professor a Aberdeen, al King’s College de Londres i a la Universitat de Cambridge, es destacà des de molt jove per les seves aptituds matemàtiques i per la seva capacitat de síntesi, ja palesades en els seus primers treballs sobre la teoria cinètica dels gasos, on aplicà el càlcul de probabilitats El 1860 publicà Ilustrations of the Dynamical Theory of Gases , on calculà el valor mitjà del recorregut lliure de la molècula i establí les bases de la mecànica estadística , que desenvolupà amb L Boltzmann i JW Gibbs i que és coneguda com a estadística de…

Comprèn la termoquímica, en l’estudi de la qual hom fa ús de les funcions termodinàmiques, energia interna i entalpia l'estàtica química, on entren en joc les funcions derivades del segon principi de la termodinàmica, principalment l’entropia i l’entalpia lliure de Gibbs i una part important de l'electroquímica, que és sistematitzada emprant aquesta darrera funció, equivalent al treball útil que hom pot obtenir d’una reacció química, a pressió i temperatura constants Aquestes funcions termodinàmiques es relacionen amb les equacions d’estat dels sistemes materials, establertes a…

Siguin E, S i V l’energia, l’entropia i el volum, respectivament, emprats per a definir els diferents estats d’un sistema B i P o i T o la pressió i la temperatura del medi M amb què és en contacte després d’un canvi reversible en què és assolit l’equilibri termodinàmic amb el medi M, la disponibilitat o energia disponible és