Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Henri Poincaré
Henri Poincaré
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
Professor a Caen i des del 1881 a la Sorbona de París, explicà successivament mecànica teòrica, física matemàtica, càlcul de probabilitats i astronomia Dotat d’una intelligència privilegiada, féu aportacions notables en tots aquests camps, des del descobriment de les funcions automorfes fins a l’exposició de la teoria ergòdica Proposà diverses teories fecundes i ha estat considerat com un precursor d’Einstein per les seves intuïcions sobre el principi de la relativitat i l’espai de quatre dimensions Entre les seves obres, publicades íntegrament en edició pòstuma Oeuvres, 11 volums, 1916-56,…
Henri Pitot
Física
Enginyer i físic llenguadocià.
El 1731 publicà l’obra Théorie de la manoeuvre des vaisseaux Construí l’aqüeducte de Saint-Climent Investigà les màquines hidràuliques i ideà el tub que duu el seu nom, per a mesurar la pressió dinàmica i la velocitat d’un fluid
Henri Abraham
Física
Físic francès.
Professor des del 1912 a l’École Normale Supérieure Féu estudis sobre l’electricitat i les teories de Maxwell i, sobretot, treballà en l’electrònica, construint els primers tubs de tres elèctrodes a França L’any 1918 ideà amb E Bloch el multivibrador , que ha tingut posteriorment una important aplicació com a circuit electrònic en tècniques digitals i de commutació
Antoine-Henri Becquerel

Antoine-Henri Becquerel
© Fototeca.cat
Física
Físic francès, fill d’Alexandre-Edmond Becquerel.
Estudià a l’École Polytechnique El 1875 entrà al departament de ponts i carreteres, i arribà a enginyer en cap el 1894 El 1892 succeí el seu pare a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, i el 1895 arribà a professor de l’École Polytechnique Continuà els estudis del seu pare, i el descobriment dels raigs X per Röntgen 1896 li féu pensar que aquesta nova radiació podia ésser relacionada amb la fluorescència i la fosforescència Efectuant experiències en aquests camps descobrí casualment que un compost d’urani velava les plaques fotogràfiques embolicades amb paper negre en ésser-hi collocat…
Henri Victor Regnault
Física
Físic i químic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique de París com a successor de Gay-Lussac 1840 Estudià els fluids i els vapors i ideà un tipus d’higròmetre Descobrí el tetraclorur de carboni i investigà els halògens i els hidrocarburs Publicà diversos tractats, molt extensos
Jean-Henri Lambert
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic alsacià.
Escriví indistintament en llengua francesa i en llengua alemanya És autor, entre altres obres, de Photometrie , on féu una exposició de noves tècniques per a mesurar la intensitat de la llum, de Pyrometrie , en la qual exposà el concepte de “zero absolut”, i de Zur Theorie der Parallellinien , on insinuà la possibilitat de geometries no euclidianes Establí la fórmula que duu el seu nom sobre les radiacions lluminoses i estudià el moviment parabòlic dels cometes Fou un dels primers a demostrar la irracionalitat de π Per l’obra Novum organum és considerat un precursor del criticisme kantià
Henri René Pierre Villat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
S'especialitzà en l’estudi de la mecànica dels fluids, la flexibilitat i l’aerodinàmica Membre de l’Académie des Sciences 1932, rebé diversos premis
lambert
Física
Unitat de luminància, equivalent a 1/π candeles per cm2, o 104/π nt.
Rep el nom del físic Jean-Henri Lambert
becquerel
Física
Unitat SI d’activitat nuclear, equivalent a una desintegració per segon: 1 Bq = 1 s-1.
Rep el seu nom del físic Antoine-Henri Becquerel
Edward Witten
Física
Físic nord-americà.
Graduat a la Universitat de Brandeis 1971 i doctorat a la Universitat de Princeton 1976, després d’uns quants anys a la Universitat de Harvard 1976-80 passà a la Universitat de Princeton, on des del 1980 és professor de física i de física matemàtica Capdavanter en el desenvolupament de la física teòrica actual que cerca unificar teoria quàntica, de les partícules, i relativitat general, ha fet contribucions rellevants en les teories de supercordes i supermembranes, destinades a donar una descripció unificada de les interaccions fonamentals de la natura, que formulà a mitjan dècada dels anys…