Resultats de la cerca

Graduat a la Southern Methodist University 1951 i doctorat a la Universitat de Chicago 1955, posteriorment s’incorporà al Brookhaven National Laboratory de Nova York Fou professor de física a les universitats de Princeton 1958-71 i a Chicago 1971-1997 Els anys noranta participà en el projecte Pierre Auger, de construcció d’un telescopi a l’Argentina per a la detecció de raigs còsmics Membre de la National Academy of Sciencies i d’altres societats científiques, feu recerques importants sobre física de les partícules elementals i publicà nombrosos articles en revistes de física El 1980 compartí…

Collaborà en el projecte Manhattan 1942, que conduí a la bomba nuclear Fou professor del departament de física de la Columbia University, a Nova York El 1975 rebé el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i B Mottelson , pels seus treballs sobre els nuclis atòmics i llurs partícules

Confirmà les teories de Bohr i descobrí la transmissió d’energia en sistemes atòmics en estat de fluorescència El 1925 li fou concedit el premi Nobel de física, amb L Hertz, pel descobriment de les lleis de l’impacte d’un electró amb un àtom Escriví Anregung von Quantensprüngen 1926 i diversos articles sobre física molecular

Estudià a les universitats de Berlín i Manchester Treballà amb Rutherford en l’estudi de la desintegració artificial i la càrrega dels nuclis El 1932 identificà la natura del neutró , i a conseqüència d’aquest descobriment li fou concedit el premi Nobel de física del 1935 Treballà igualment en la generació de les reaccions en cadena, i el 1943 fou nomenat delegat pel govern britànic a Los Alamos EUA, on cooperà en el desenvolupament de la bomba nuclear

Fou membre de la Royal Society de Londres i professor de matemàtiques a la Universitat d’Edimburg Inventà el telescopi de reflexió que duu el seu nom

Professor de física experimental a la Universitat de Cambridge i de química a la Royal Institution de Londres Les investigacions més importants de Dewar fan referència a la liqüefacció de gasos i a l’estudi de les temperatures pròximes al zero absolut El 1891 construí una màquina per a produir oxigen líquid en gran quantitat i aquell mateix any demostrà el caràcter magnètic de l’ozó i l’oxigen líquids Inventà l’ampolla o vas Dewar 1892 El 1898 aconseguí de liquar l’hidrogen i l’heli, i el 1899 obtingué hidrogen sòlid

Deixeble de M Faraday i professor a Aberdeen, al King’s College de Londres i a la Universitat de Cambridge, es destacà des de molt jove per les seves aptituds matemàtiques i per la seva capacitat de síntesi, ja palesades en els seus primers treballs sobre la teoria cinètica dels gasos, on aplicà el càlcul de probabilitats El 1860 publicà Ilustrations of the Dynamical Theory of Gases , on calculà el valor mitjà del recorregut lliure de la molècula i establí les bases de la mecànica estadística , que desenvolupà amb L Boltzmann i JW Gibbs i que és coneguda com a estadística de Maxwell-Boltzmann…

Graduat a Cambridge 1955, posteriorment estudià les propietats de la matèria a escala nuclear amb Hans Bethe a la Universitat de Cornell, als Estats Units, on el 1958 obtingué el doctorat Després de cursar estudis postdoctorals a les universitats de Berkeley i Birmingham, fou professor de física matemàtica en aquesta universitat 1968-75 Professor de física a la Universitat de Washington, a Seattle, fins a la jubilació 1980-2003, i després professor emèrit, és autor de Quantum Mechanics of Many-Particle Systems 1961 i de Topological Quantum Numbers in Nonrelativistic Physics 1998, entre moltes…

Investigador 1941-61 al National Institute for Medical Research, on desenvolupà el cromatògraf de gasos de captura d’electrons, que feu possible la detecció de clorofluorocarburs CFC i altres gasos presents en petites quantitats en l’atmosfera El 1961 fou cridat per la NASA per a planificar experiments adreçats a detectar vida a Mart Inicià, així, els seus estudis comparatius de les atmosferes dels planetes propers que el portaren, d’una banda, a negar la possibilitat que hi hagués vida a Mart o a Venus, i d’una altra, a formular la hipòtesi —anomenada hipòtesi Gaia — que la composició de l’…

Màster 1951 i doctor 1955 en física a la Universitat de Columbia Durant el doctorat, fou crucial la seva collaboració en el desenvolupament del primer màser , sota la supervisió de Charles H Townes , que li valgué a aquest el premi Nobel de física del 1964 Des del 1955 fins a la jubilació 1980 treballà als laboratoris Bell-ATT, on fou director del departament d’electrònica quàntica Altres aportacions seves foren l’aplicació de la teoria de la informació de Shannon a la mecànica quàntica, fonamental en el desenvolupament del làser, els treballs per al disseny de la trampa magnètica i l’estudi…