Resultats de la cerca

Fou professor de física a la Universitat de Berlín Inventà un tipus de pila i un mètode per a mesurar angles de desviació en els galvanòmetres sensibles Féu també recerques sobre la polarització elèctrica i el magnetisme

Establí la fórmula, no sempre correcta, de molts composts químics i fou el primer a calcular 1865 el diàmetre de la molècula d’aire i el nombre de molècules, per unitat de volum, de qualsevol gas, nombre dit de Loschmidt

Inicialment ajudant de farmàcia, es dedicà després a la investigació física, sobretot en electricitat i electròlisi Descobrí el principi bàsic de l’acumulador 1803, establí la primera sèrie electroquímica metàllica i analitzà els efectes del galvanisme Descobrí els raigs ultraviolats Publicà Physikallisch-Chemische , en 3 volums 1806, i Das Elektrische System des Körpers 1805, entre altre obres

Demostrà la rotació de la terra per la desviació d’un cos en caiguda lliure i féu experiments sobre la variació de la velocitat del so amb la temperatura Amb HW Brandes, féu els primers experiments sobre les trajectòries dels meteorits i en concloí l’origen extraterrestre 1798

El 1885 obtingué empíricament la fórmula que determina les longituds d’ona de les ratlles de la sèrie de Balmer , fórmula que, interpretada per Niels Bohr, inspirà l’antiga teoria quàntica

Investigà en medicina i física elaborà una teoria dels colors i construí un polariscopi, però sobretot és conegut pel fet d’haver descobert, el 1821, la termoelectricitat amb l’efecte que duu el seu nom

Fou professor de física i de matemàtiques a les escoles tècniques de Praga i de Chemnitz i professor de física experimental a la Universitat de Viena 1850 El seu treball Über das farbige Licht der Doppelsterne ‘Sobre la coloració de la llum dels estels dobles’, 1842 inclou el fonament teòric de l’efecte que duu el seu nom El 1848 descobrí l’efecte de pertorbació que en les ones sonores i de llum produeix la rotació del medi de propagació Establí, també, un mètode per a determinar la distància i el diàmetre absolut dels estels fixos

Féu recerques sobre la gravetat, l’expansió dels líquids, els explosius, etc, però es destacà en l’estudi del buit Ideà una bomba de buit 1865 Publicà In the Vacuum 1865

La solució de l’eqüació diferencial que explicita analíticament el problema és una cicloide El problema de trobar aquesta corba és famós en la història de la matemàtica, car conduí Johann Bernoulli a l’establiment formal del càlcul de variacions variació

Estudià a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt i a la Universitat de Tecnologia de Darmstadt, on es llicencià 1966 i doctorà 1969 en física Es traslladà a Ottawa Canadà per a un postdoctorat a la Universitat Carleton 1969-72, i ingressà aleshores a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid del Centre d’Investigació de Jülich, Renània del Nord, on continuà collaborant tot i estar jubilat des del 2004 El 1988 descobrí, simultàniament amb  Albert Fert , la magnetoresistència gegant GMR, un efecte mecànic quàntic que permet que petits canvis magnètics generin grans…