Resultats de la cerca

Relació de premis Nobel de física 1901 Wilhelm Conrad Röntgen Alemanya 1902 Hendrik Antoon Lorentz Països Baixos, Pieter Zeeman Països Baixos 1903 Antoine-Henri Becquerel França, Pierre Curie França, Marie Curie França 1904 John William Strutt Rayleigh Gran Bretanya 1905 Philipp Lenard Alemanya 1906 Joseph John Thomson Gran Bretanya 1907 Albert Abraham Michelson Estats Units d’Amèrica 1908 Gabriel Lippmann França 1909 Karl Ferdinand Braun Alemanya, Guglielmo Marconi Itàlia 1910 Johannes Diderik van der Waals Països Baixos 1911 Wihelm Wien Alemanya 1912 Nils Gustav Dalén Suècia 1913 Heike…

Els seus estudis sobre les aplicacions dels raigs gamma i els fenòmens de ressonància, iniciats a Heidelberg i a Munic i continuats a l’institut tecnològic de Califòrnia, el conduïren al descobriment de l’efecte que porta el seu nom efecte Mössbauer i li permeteren d’efectuar mesures molt precises dins el camp de les partícules atòmiques i verificar algunes previsions teòriques d’Einstein L’any 1961 rebé, juntament amb R Hofstadter, el premi Nobel de física

Rebé el premi Nobel de física l’any 1998, conjuntament amb Horst LStörmer i Daniel CTsui, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionaries de càrrega Des de l’any 1989 és professor de física a la Universitat de Stanford Entre altres guardons cal destacar el premi Oliver E Buckley de l’American Physical Society de l’any 1986 i la medalla del Franklin Institute de l’any 1998, pels seus treballs relacionats amb l’efecte Hall quàntic fraccionari, pels quals li fou concedit el premi Nobel

Després de treballar per a la indústria privada Gulf Research en 1930-33, collaborà amb EWigner a la Universitat de Princeton, on s’introduí en el camp de l’estat sòlid El 1945 entrà al Bell Telephone Laboratory on, treballant sobre semiconductors, desenvolupà amb WBShockley i WHBrattain el primer transistor, per la qual cosa compartí amb ells el premi Nobel de física del 1956 El 1951 passà a la Universitat d’Illinois, on elaborà, juntament amb LNCooper i JRSchrieffer, una teoria microscòpica completa de la superconductivitat 1957 per la qual reberen el premi Nobel…

Es doctorà en física teòrica el 1963 a la Universitat d’Utrecht, on fou professor de física a la Universitat d’Utrecht des de l’any 1966 fins al 1981, i a partir d’aquest any, ho fou a la Universitat de Michigan EUA, d’on fou professor emèrit 1997 L’any 1999 rebé el premi Nobel de física, conjuntament amb Gerardus’t Hooft , pels seus treballs sobre l’estructura quàntica de la interacció electrofeble Desenvoluparen el mètode de renormalització proposat per S Tomonga, J Scwinger i RP Feynman premi Nobel de física 1965, del qual milloraren la precisió dels càlculs…

Pels seus treballs sobre velocitat de les molècules gasoses, fotons i ones associades a les partícules pesants rebé el premi Nobel de física l’any 1943

Investigà especialment problemes relacionats amb la desintegració radioactiva i descobrí l’existència de la radiació còsmica El 1936 fou distingit, juntament amb K Anderson, amb el premi Nobel de física

Estudià a la Universitat de Yale, on es graduà el 1948 El 1952 es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on feu recerques que més tard aprofità EP Wigner guanyador del premi Nobel el 1963 A partir del 1952 a la Universitat de Chicago i del 1955 al California Institute of Technology on es retirà el 1993, treballà sobre les partícules , que agrupà originalment per famílies proposà la idea del “camí òctuple” el 1964 a partir de la càrrega elèctrica, el  spin  i altres indicadors, establí comparacions amb la taula periòdica dels elements i formulà la teoria dels quarks…

Fou professor de radioastronomia a la Universitat de Cambridge El 1968 descobrí els quatre primers púlsars i el 1974 fou distingit, juntament amb M Ryle , amb el premi Nobel de física

Professor a la Universitat de Stanford des del 1968, el 1990 compartí el premi Nobel de física amb J Friedman i H Kendall per la demostració experimental de l’existència dels quarks