Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Stephen William Hawking
© NASA
Física
Físic i cosmòleg anglès.
El 1962 es graduà en ciències a Oxford 1962, i poc després començaren a manifestar-se-li els símptomes d’una esclerosi lateral amiotròfica, malaltia que produeix una atròfia muscular progressiva i que l’obligà a desenvolupar les seves activitats i a comunicar-se per mitjans artificials Posteriorment anà a Cambridge, on es doctorà 1966 i dugué a terme recerca postdoctoral L’any 1979 ocupà la càtedra Lucasiana de matemàtiques d’aquesta universitat, de la qual es jubilà l’any 2009 Feu contribucions importants en els dominis de la física teòrica i la cosmologia Destaquen la…
Rudolf Ernst Peierls
Física
Físic nuclear alemany, naturalitzat britànic.
Estudià a Berlín, Munic, Leipzig i Zuric Treballà a Zuric, Manchester i Cambridge del 1929 al 1937 Ha estat professor de matemàtiques 1937-46 i de física teòrica 1946-63 a Birminghan, a Oxford 1963-74 i a Washington 1974-77 Del 1940 al 1945 treballà a Los Alamos en física nuclear, i collaborà amb ORFrisch en el desenvolupament del programa britànic nuclear Contribuí teòricament a l’avanç en l’ús de l’urani 235, en la producció de les reaccions en cadena i la idea de la massa crítica
John Sealy Edward Townsend
Física
Físic irlandès.
Estudià al Trinity College de Cambridge amb JJThomson i amb CMaxwell Determinà la càrrega iònica elemental i estudià les descàrregues elèctriques en els gasos a baixa pressió, on féu recerques importants i descobrí un tipus de descàrrega que duu el seu nom
Klaus von Klitzing
Física
Físic alemany.
Estudià a la Universitat de Brunsvic, i treballà a les de Landswehr i Würzburg, a la d’Oxford i al laboratori de recerca francoalemany de Grenoble Evidencià l' efecte Hall quàntic , per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de física del 1985 D’ençà del gener del 1985 és un dels directors del departament de física dels sòlids de l’Institut Max Planck de Stuttgart
Willis Lamb
Física
Físic nord-americà.
Graduat el 1934 en química a la Universitat de Berkeley, es doctorà en física teòrica sota la direcció de Julius Robert Oppenheimer el 1938 amb una tesi sobre les propietats electromagnètiques dels sistemes nuclears Posteriorment, fou professor a les universitats de Columbia 1938-51, Stanford 1951-56, Oxford 1956-62, Yale 1962-74 i Arizona 1974-2002 Estudià les forces electromagnètiques entre les partícules elementals i el 1947 descobrí l’efecte que duu el seu nom desplaçament de Lamb Els seus treballs sobre l’estructura íntima de l’hidrogen, mitjançant l’espectroscòpia…
Anthony J. Leggett
Física
Físic britànic.
Es doctorà en física a la Universitat d’Oxford i des del 1983 és professor a la Universitat d’Illinois, a Urbana-Champaign És membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia Russa de Ciències Reconegut mundialment com un expert en física de baixes temperatures, al començament de la dècada del 1970 desenvolupà els treballs teòrics que permeteren explicar la complexa superfluïdesa de l’heli-3 Les seves línies d’investigació són la física teòrica de la matèria condensada, els fenòmens físics a baixa temperatura, els fluids quàntics, els sistemes quàntics…
John Michael Kosterlitz
Física
Físic britànic.
Fill del bioquímic Hans Kosterlitz, un dels descobridors de les endorfines, es graduà a Cambridge 1965 i es doctorà a Oxford 1969 en física d’altes energies Féu recerca postdoctoral a la Universitat de Torí i a la de Birmingham 1970, on collaborà amb David Thouless en l’aplicació de models topològics en l’estudi de les transicions de fase Per aquests treballs, ambdós obtingueren l’any 2000 la Medalla Onsager de l’American Physical Society i el 2016 el premi Nobel de física, compartit amb Duncan Haldane Professor de física a la Universitat de Brown Rhode Island, Estats Units…
Erwin Schrödinger
© Fototeca.cat
Física
Físic austríac.
Professor a Stuttgart, Breslau i Zuric, féu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de WHeisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física, juntament amb…
Ramon Pascual de Sans
© Fototeca.cat
Física
Físic, fill de J Josep Pascual i Vila
.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1963 i es doctorà a la de València 1966 Fou becari al Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste 1967 i treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear , al Laboratori de Física Teòrica d’Orsay i al Laboratori Rutherford d’Oxford Fou catedràtic de física a les universitats de Saragossa, Autònoma de Madrid i Autònoma de Barcelona Ha estat director general d’ensenyament universitari de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1986-1990 El seu camp de treball abasta, especialment, la…
William Crookes
Física
Físic i químic anglès.
Estudià al Royal College of Chemistry El 1854 fou nomenat inspector al departament de meteorologia de l’observatori Radcliffe Oxford, i el 1855 obtingué la càtedra de química a la Universitat de Chester El 1856 es traslladà a Londres Fundà i dirigí la publicació “Chemical News” 1859-1906 i el “Quaterly Journal of Science” El 1861, en efectuar observacions espectroscòpiques dels residus obtinguts en la fabricació de l’àcid sulfúric, descobrí i aïllà per primera vegada el talli, del qual estudià exhaustivament les propietats Construí el radiòmetre 1875 i inventà i dissenyà els tubs…