Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Paul Langevin
Física
Físic francès.
Fou alumne de PCurie, i de JJThomson Partidari de la divulgació de les teories més revolucionàries, es destacà en l’ensenyament de la relativitat i de la física quàntica Féu recerques sobre el moviment brownià i d’altres aspectes de la termodinàmica, sobre el magnetisme i les radiacions En acabar la Segona Guerra Mundial, fou autor, juntament amb Walton, d’un pla de reforma de l’ensenyament a França
Wolfgang Paul
Física
Físic alemany.
Estudià a la Universitat Tècnica de Munic i a la de Berlin, on es doctorà el 1939 Fou professor a les universitats de Kiel i Gotinga, i des del 1952 exercí la docència a la Universitat de Bonn fins que es retirà l’any 1981, i n'esdevingué professor emèrit Compaginà la docència amb la direcció de la Divisió de Física Nuclear de la CERN Durant la dècada del 1950 experimentà amb camps elèctrics i magnètics fins a aconseguir aïllar ions individuals àtoms amb càrregues elèctriques que en feren possible el seu estudi i mesurament El desenvolupament de la tècnica d’aïllar els ions li valgué el premi…
Paul Scherrer
Física
Físic suís.
Ha fet recerques sobre els raigs X, física nuclear, teoria quàntica, estructura cristallina, magnetisme, etc L’any 1916 desenvolupà, amb Debye, un procediment d’aplicació dels raigs X a la indústria, per a l’anàlisi de substàncies en pols
Paul John Flory
Física
Químic i físic nord-americà.
Professor a les universitats de Cornell 1948-56 i de Stanford des del 1961, fou un pioner en la recerca sobre la constitució i les propietats de substàncies constituïdes per macromolècules com el cautxú, plàstics, fibres, proteïnes, etc estudià també els mecanismes de polimerització i la teoria de les solucions Publicà Principles of Polymer Chemistry 1953 Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1974
Louis Paul Cailletet
Física
Físic i industrial francès.
El 1877 portà a la pràctica un nou mètode de liqüefació de gasos combinant els efectes de les altres pressions i els de les baixes temperatures fou el primer que aconseguí de liquar l’oxigen, l’hidrogen, el nitrogen i l’aire Estudià les propietats físiques i químiques del ferro
Eugene Paul Wigner
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou professor a Berlín 1930, i el 1934 se n'anà als EUA, on fou professor a Princeton Estudià la física dels sòlids, els nuclis atòmics, les collisions atòmiques, les simetries, la cohesió metàllica, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom El 1963 rebé el premi Nobel de física juntament amb MGoeppert-Mayer i JHDJensen
Paul Ulrich Villard
Física
Físic francès.
Féu importants recerques en radiacions, ionització, etc, i ideà diversos instruments com ara l’osmoregulador És conegut sobretot pel fet d’haver descobert, el 1900, els raigs gamma dels cossos radioactius
Paul Yen-Hsiung Feng
Física
Científic nuclear xinès.
Estudià a la Xina, i el 1950 s’establí als EUA, on treballà com a investigador a l’institut tècnic d’Illinois 1955 El 1963 es naturalitzà nord-americà, i el 1964 fou nomenat professor de la Universitat de Taipei Ha investigat sobre la tritiació específica dels composts orgànics i ha fet estudis bàsics sobre les aplicacions químiques de la radiació, sobre els fenòmens a altes temperatures i sobre les dissolucions colloidals Ha patentat un mètode de preparació de cobalt-60
Benoît Paul Émile Clapeyron
Física
Enginyer i físic francès.
El 1820 anà a Rússia, on fou professor de matemàtiques a l’Escola de Vies i Comunicacions de Peterburg El 1830 tornà a França, on es dedicà a la construcció de diverses xarxes de ferrocarrils, locomotores i ponts metàllics Amb la seva memòria Sur la puissance motrice de la chaleur donà forma algèbrica al principi de Carnot , i és un dels capdavanters de la termodinàmica El 1858 ingressà a l’Académie des Sciences
Paul Karl Ludwig Drude
Física
Físic alemany.
Estudià a Göttingen, Friburg i Berlín, i fou professor a Leipzig, Giessen i Berlín Investigà especialment en òptica i desenvolupà la teoria electrònica dels metalls Publicà Physik des Äthers 1894 i Lehrbuch der Optik 1900