Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Philip Hauge Abelson
Física
Químic-físic nord-americà.
Treballà en la identificació dels productes de fissió de l’urani i el 1940 descobrí, juntament amb EM McMillan, l’element 93 neptuni Suggerí que la difusió tèrmica de l’hexafluorur d’urani permetria d’obtenir mostres enriquides d’urani 235, d’importància cabdal en els processos nuclears Proposà l’ús de radioisòtops en biofísica 1946 i trobà aminoàcids i àcids grassos 1956 en fòssils i roques, respectivament, de més de 1 000 milions d’anys
Frank Philip Bowden
Física
Físic i químic australià.
S'interessà especialment per l’estudi de la fricció, la lubricació i l’erosió de superfícies
Philip Warren Anderson
Física
Físic nord-americà.
Professor a les universitats de Cambridge 1967-75 i Princeton des del 1984, treballà especialment en la física de l’estat sòlid antiferromagnetisme mètode per a deduir els detalls de les interaccions moleculars de la forma dels pics espectrals efecte de les impureses en les propietats dels superconductors propietats magnètiques de metalls i aliatges Estudià la relació entre superconductivitat, superfluïdesa i làser Aclarí la significació de l’ efecte Josephson i desenvolupà la física dels semiconductors amorfs, molt més barats que els cristallins usats anteriorment i molt emprats en l’…
Hermann Feshbach
Física
Físic nord-americà.
És conegut pels seus treballs en física nuclear, en particular per la descripció en aquest context de l’anomenada ressonància de Fano-Feshbach Desenvolupà la seva carrera íntegrament al Massachusetts Institute of Technology MIT, on collaborà amb Philip Morse en la redacció dels dos volums de Methods of Theoretical Physics , una obra de referència durant dècades, com també Theoretical Nuclear Physics , amb Amos de Shalit Durant la seva carrera publicà més de 150 articles en revistes internacionals, i des del 1969 fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA
localització d’Anderson
Física
Fenomen físic pel qual una ona és incapaç de propagar-se a través d’un medi desordenat.
L’existència d’aquest efecte fou teoritzada en primer lloc per Philip WAnderson el 1958, quan estudiava la conductivitat electrònica per difusió dels electrons en una xarxa cristallina amb desordre Des del punt de vista quàntic, els electrons responsables de la conductivitat elèctrica ocupen la banda de conducció en un sòlid, i el seu estat quàntic es pot representar per mitjà d’una ona que es desplaça per la xarxa cristallina formada pels ions Les impuritats i els defectes presents en el medi equivalen a obstacles contra els quals xoca aquesta ona, de manera que hi ha una…
premi Nobel de física
Entitats culturals i cíviques
Física
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la física.
Relació de premis Nobel de física 1901 Wilhelm Conrad Röntgen Alemanya 1902 Hendrik Antoon Lorentz Països Baixos, Pieter Zeeman Països Baixos 1903 Antoine-Henri Becquerel França, Pierre Curie França, Marie Curie França 1904 John William Strutt Rayleigh Gran Bretanya 1905 Philipp Lenard Alemanya 1906 Joseph John Thomson Gran Bretanya 1907 Albert Abraham Michelson Estats Units d’Amèrica 1908 Gabriel Lippmann França 1909 Karl Ferdinand Braun Alemanya, Guglielmo Marconi Itàlia 1910 Johannes Diderik van der Waals Països Baixos 1911 Wihelm Wien Alemanya 1912 Nils Gustav Dalén Suècia 1913 Heike…