Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
xarxa de difracció
Física
Superfície transparent (plana) o reflectora (plana o còncava) on són gravades un seguit d’estries (o traços), rectilínies, idèntiques, paral·leles i equidistants i que hom empra generalment com a sistema dispersor de radiació policromàtica.
Si la superfície és plana hom parla de xarxa plana i, si és còncava, de xarxa còncava Les estries poden ésser gravades sobre una superfície transparent plana xarxa transmissora , o sobre una superfície metàllica, plana o còncava xarxa reflectora , o bé poden ésser les franges d’una imatge hologràfica impressionada sobre un material sensible xarxa hologràfica Hom empra també la xarxa esglaonada , en què les estries formen un perfil de dent de serra En el cas d’una xarxa transmissora, si una ona plana incideix sobre la seva…
Manuel Rossell i Viciano
Filosofia
Física
Cristianisme
Físic i eclesiàstic, es graduà de doctor a València, on obtingué (1763) la càtedra de filosofia; hi fou el primer a explicar el sistema de Newton.
Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics
Ramon Lapiedra i Civera
Física
Físic, acadèmic i activista cívic i cultural.
Doctor en física teòrica per la Universitat de París 1969 i per la Universitat de Barcelona 1974 Fou investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS de França des del 1966 fins al 1969 i professor al Departament de Física Teòrica de la Universitat de Barcelona del 1969 al 1978 Catedràtic de la Universitat de València 1982, en fou rector del 1984 al 1994, càrrec des del qual fou un dels principals impulsors de la renovació de la universitat Dins l’àmbit universitari, posteriorment participà en la comissió assessora per a l’elaboració de l’Informe Universitat 2000, conegut…
dioptre
Física
Superfície que separa dos medis transparents de diferent índex de refracció.
Segons que la superfície sigui plana o esfèrica, hom parla de dioptres plans o de dioptres esfèrics
llei de Biot
Física
L’angle de rotació del pla de polarització d’una llum que travessa una substància òpticament activa (activitat òptica) és, aproximadament, α = lc/λ2, essent λ la longitud d’ona de la llum, l la llargada del mitjà actiu i c la seva concentració.
Així doncs, el poder rotatori específic α λ t =αζ /lc és, aproximadament, proporcional a 1/λ 2 Una substància que satisfà aquesta llei es diu que té una corba de dispersió plana
Heinrich Blasius
Física
Físic alemany.
Alumne de Prandtl, treballà especialment en el camp de la dinàmica de fluids Hom anomena perfil de Blasius la llei de distribució de les velocitats en la capa límit laminar d’una placa plana
vara
Física
Antiga mesura de longitud dividida en quatre pams, estesa pel País Valencià, algunes comarques occidentals del Principat (regió de l’Ebre, Ribagorça, Pallars), Aragó, País Basc, Castella, Galícia, Amèrica del Sud, etc., i equivalent, aproximadament, a la mitja cana (també de quatre pams) del Principat de Catalunya, Illes Balears, Occitània, nord d’Itàlia, etc.
Les vares de València i de Castelló de la Plana fan 0,906 m les de Xàtiva i d’Alacant, 0,912 m la de Pallars, mitja cana de Lleida 0,778 m la d’Aragó, 0,772 m la de Terol, 0,768 m, i la de Castella, 0,8359 m
àlep
Física
Tecnologia
Cada una de les culleres o paletes d’una roda giratòria.
Poden ser de forma plana, còncava, guerxada o helicoidal Situades en la perifèria de roda, la fan giravoltar impulsades per l’energia cinètica d’un fluid cas de les turbines Francis o Pelton, o en els molins d’aigua, o bé, a l’inrevés, mogudes per la roda, transmeten energia cinètica al fluid en les bombes centrífugues o en els vaixells moguts per roda de pales
polarització
Física
Condició d’una radiació lluminosa (o, en general, electromagnètica) el vector del camp elèctric de la qual manté una certa orientació.
Si en tots els punts de la direcció de propagació el dit vector roman sempre en un mateix pla pla de polarització , hom diu que la polarització és plana o lineal Si en cada punt de la direcció de propagació el dit vector descriu, en el decurs del temps, una circumferència, hom diu que la polarització és circular , i si descriu una ellipse hom diu que la polarització és ellíptica