Resultats de la cerca

Fou professor a l’École Polytechnique de París com a successor de Gay-Lussac 1840 Estudià els fluids i els vapors i ideà un tipus d’higròmetre Descobrí el tetraclorur de carboni i investigà els halògens i els hidrocarburs Publicà diversos tractats, molt extensos

Professor de física a la Universitat de la Sorbona des del 1936, és conegut sobretot per la descoberta, el 1925, de l' efecte Auger Treballà també en la física dels positrons i en les radiacions còsmiques

Estudià al Saint John's College de Cambridge i treballà, com a ajudant d’Ernest Rutherford, al laboratori Cavendish Fou secretari d’estat per a la investigació el 1939 S'interessà pels problemes de la propagació d’ones electromagnètiques, que aplicà més tard al desenvolupament del radar Estudià també la ionosfera, la variació de la seva densitat electrònica amb les radiacions solars i la reflexió en ella de les ones de ràdio, i hi establí una nova capa que porta el seu nom Per aquests treballs rebé el premi Nobel de física el 1947

Príncep de Broglie i, a la mort del seu germà Maurice, duc de Broglie, professor de física teòrica a la Universitat de París l’any 1928 En la seva tesi doctoral La Théorie des Quanta 1924 proposà una solució als problemes plantejats per les hipòtesis de Plank i d’Einstein en suggerir que, així com la llum sembla tenir una doble natura per tal com es comporta unes vegades com a ona i d’altres com a corpuscle, podria succeir el mateix amb les partícules elementals en moviment el desenvolupament d’aquesta idea per part de Heisenberg, Schrödinger i d’altres, com també l’experiència de difracció…

Aquest concepte fou introduït en la física per Louis-Víctor de Broglie i constitueix una de les hipòtesis de treball inicials de la mecànica quàntica La seva longitud d’ona λ és λ= h / mv , en què h és la constant de Planck

Físic francès, germà de Louis-Victor de Broglie Després d’una brillant carrera a l’École Navale, es doctorà en ciències i fundà un centre de recerca de física atòmica Els seus treballs tractaren de l’aplicació dels raigs X a l’estudi dels cristalls Les seves obres més importants són Les rayons X 1922 i Introduction à la physique des rayons X et gamma 1928

El 1930 començà un estudi exhaustiu de les partícules ionitzades produïdes pels raigs còsmics Mitjançant una càmara de Wilson, situada en l’interior d’un potent camp magnètic, observà el 1932 l’existència efectiva del positró, predit per Dirac però no observat fins llavors Això li valgué el premi Nobel de l’any 1936, conjuntament amb Victor F Hess Continuà les seves investigacions i el 1936, amb Seth Neddermeyer, identificà el μ-mesó o muó, que semblava ser la partícula prevista teòricament per Yukawa el 1935, cosa que posteriorment no es confirmà Membre de la National Academy of Sciences i…

Graduada el 1941 al Hunter College de la Universitat de Nova York Intentà prosseguir els estudis de física en una altra universitat, però la seva sollicitud fou rebutjada per la seva condició de dona i esdevingé secretària del bioquímic Rudolf Schoenheimer a la Universitat de Columbia Posteriorment passà a la Universitat d’Illinois, on amplià estudis de física, es casà amb el físic Aaron Yalow 1943 i obtingué el doctorat 1945 Més endavant s’incorporà al Veterans Hospital de Bronx Nova York, on fou cap de servei de medicina nuclear Juntament amb Solomon Berson publicà treballs importants sobre…

Els raigs còsmics primaris xoquen amb les partícules existents a les altes regions atmosfèriques i produeixen els raigs còsmics secundaris , formats d’un seguit de partícules de característiques molt diverses Hom els detecta mitjançant diferents detectors de partícules, com les cambres de boira, les cambres d’ionització, els comptadors de Geiger-Müller, les emulsions fotogràfiques, etc Llur energia mitjana és de 2 GeV per partícula, i hom n'ha detectat fins de 10 11 GeV Llur abundància relativa minva regularment amb l’energia En gran part són composts de protons, un 10%, de nuclis d’heli, i…

Relació de premis Nobel de física 1901 Wilhelm Conrad Röntgen Alemanya 1902 Hendrik Antoon Lorentz Països Baixos, Pieter Zeeman Països Baixos 1903 Antoine-Henri Becquerel França, Pierre Curie França, Marie Curie França 1904 John William Strutt Rayleigh Gran Bretanya 1905 Philipp Lenard Alemanya 1906 Joseph John Thomson Gran Bretanya 1907 Albert Abraham Michelson Estats Units d’Amèrica 1908 Gabriel Lippmann França 1909 Karl Ferdinand Braun Alemanya, Guglielmo Marconi Itàlia 1910 Johannes Diderik van der Waals Països Baixos 1911 Wihelm Wien Alemanya 1912 Nils Gustav Dalén Suècia 1913 Heike…