Resultats de la cerca

Professor a Stuttgart, Breslau i Zúric, feu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de W Heisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física, juntament amb PAM Dirac…

Desenvolupà, amb JWGibbs i JCMaxwell, la mecànica estadística Estudià a Linz i a Viena, on es doctorà l’any 1866 Professor de física a Graz, a Munic, a Leipzig i a Viena des del 1895 fins al seu suïcidi, el 1906 Inspirat pels treballs de Maxwell, tractà d’interpretar les lleis de la termodinàmica a partir de la mecànica de les molècules i amb mètodes estadístics Identificà l’entropia amb el logaritme de la probabilitat multiplicat per la constant de Boltzmann fórmula de Boltzmann El seu teorema H 1877 permeté d’explicar el segon principi de la termodinàmica Formulà…

Professor a Viena, estudià la difusió dels gasos, la conductivitat calorífica i, sobretot, la radiació del cos negre, de la qual enuncià la llei que duu el seu nom i que després fou estudiada i demostrada per Boltzmann

Estudià, amb L Meitner, la fissió de l’urani Treballà a Los Alamos EUA en la preparació de la bomba nuclear, i des del 1947 fou catedràtic a la Universitat de Cambridge El 1933 mesurà, amb O Stern, els moments magnètics del protó i del neutró

Collaboradora d’Otto Hahn a la Universitat de Berlín i a l’institut Kaiser Wilhelm, intervingué d’una manera decisiva en el descobriment del protoactini i en la producció d’elements transurànics Els seus estudis sobre l’estructura del nucli atòmic i la fissió de l’àtom d’urani, fets juntament amb el seu nebot Otto RFrisch, contribuïren al desenvolupament de la gran indústria basada en l’aprofitament de l’energia nuclear

Estudià matemàtiques i física a la Universitat de Toronto i es doctorà en física a la Universitat de Harvard l’any 1948 El 1979 fundà l’Institut de Física Teòrica a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara UCSB, del qual fou director fins el 1984 En el camp de la física fou distingit amb el premi Oliver Buckley 1960 i el premi Davisson-Germer 1977, i el 1998 rebé la Medalla d’Or Niels Bohr de la UNESCO Aquest mateix any guanyà el premi Nobel de química, juntament amb l’anglès John APople, per les seves aportacions en el desenvolupament de mètodes computacionals aplicats a la química…

Estudià a Munic, fou ajudant a les universitats de Göttingen 1921 i Copenhaguen 1922, i professor de física teòrica a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric 1928, després a Princeton 1940 i novament a Zuric 1946 S'especialitzà en física atòmica Juntament amb Heisenberg, creà la teoria quàntica dels camps amb Fermi, emeté la hipòtesi d’existència dels neutrins És conegut sobretot pel seu famós principi d'exclusió 1925 Publicà Theory of Relativity 1920 i Quantum Theory 1926, entre altres obres El 1945 li fou atorgat el premi Nobel de física

Establí la fórmula, no sempre correcta, de molts composts químics i fou el primer a calcular 1865 el diàmetre de la molècula d’aire i el nombre de molècules, per unitat de volum, de qualsevol gas, nombre dit de Loschmidt

Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Viena, on es doctorà 1971 amb una tesi sobre física de neutrons Ha estat professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts MIT, de la Universitat Tècnica de Munic, de la Universitat Tècnica de Viena, de la Universitat d’Innsbruck i del Collegi de França de París Actualment és director científic de l’Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica IQOQI i degà de la Universitat de Viena El seu equip fou el primer a comprovar una interferència quàntica entre macromolècules Considerat un dels pioners…

Féu les seves primeres experiències sobre la calor animal i els efectes de l’electricitat en els teixits vius en el laboratori de Claude Bernard 1874 Per fer les mesures inventà alguns aparells molt delicats com el galvanòmetre de reflexió de bobina mòbil que porta el seu nom Es dedicà fonamentalment a l’electrofisiologia i fou un precursor de l’electroteràpia Inventà el tractament conegut per arsonvalització , pràctica clínica consistent a sotmetre la zona malalta als efectes d’un camp electromagnètic altern d’alta freqüència per tal d’aconseguir una millor irrigació sanguínia, una…