Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
tub acústic
Vibracions en un tub: 1, obert (a, fonamental; b i c, harmònics); 2, tancat (a, fonamental; b i c, harmònics senars)
© Fototeca.cat
Física
Qualsevol tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l’aire de l’interior pugui vibrar i, així, pugui produir sons.
Les parets del tub són rígides, i a la base hi ha una embocadura per on és insuflat l’aire Això produeix la vibració d’aquest aire, les característiques de la qual depenen fonamentalment de les dimensions i de la forma del tub també varien segons que l’extrem superior sigui obert o tancat Quan l’aire del tub vibra, es produeixen —com en el cas de les cordes— ones estacionàries Si el tub és tancat per un extrem, les ones presenten en aquest punt un node, mentre que a l’extrem oposat apareix un ventre en aquest cas la longitud d’ona λ de la…
longitud d’ona
Física
En la propagació d’un moviment ondulatori, distància mínima entre dos punts que es troben en el mateix estat de variació; així, per exemple, és la distància entre dos màxims consecutius.
Hom la representa amb la lletra grega lambda, λ
fèrtil
Física
Dit de l’element el nucli atòmic del qual, després d’absorbir un neutró i desintegrar-se per emissió β, es converteix en un altre de físsil i esdevé, així, combustible nuclear.
Són fèrtils, per exemple, 2 3 8 U i 2 3 2 Th
unitat
Física
Valor d’una magnitud que hom pren com a terme de comparació per a mesurar les magnituds de la mateixa natura o espècie.
Des de l’antiguitat cada poble ha fixat i utilitzat diverses unitats per a mesurar les magnituds, unitats que han anat variant amb el temps i que hom ha adaptat en cada cas a les necessitats d’acord amb l’ús Moltes unitats antigues són encara emprades a molts llocs, com és el cas de les unitats tradicionals catalanes Per a materialitzar una unitat hom construeix un patró , consistent en un estri, aparell, etc, que fixa o determina amb l’exactitud suficient el valor de la unitat Les antigues civilitzacions ja construïren patrons per a les unitats de mesura de longitud, capacitat, pes, etc, que…
permeabilitat magnètica
Física
Propietat dels medis materials que modifica l’acció dels pols o masses magnètiques, així com la inducció magnètica B, que resulta quan el medi és sotmès a una intensitat de camp magnètic H.
Hom la representa per μ i intervé en les relacions del magnetisme f = μmm'/r 2 i de l’electromagnetisme B = μ H , on f és la força, m i m ' les masses magnètiques i r la distància entre elles La permeabilitat magnètica és anomenada també permeabilitat absoluta per tal de diferenciar-la de la permeabilitat relativa μ Γ , que és la relació entre l’absoluta i la del buit μ 0 , i que val 1,256X10 - 6 H/m
temperatura de color
Electrònica i informàtica
Física
Temperatura absoluta del cos negre per a la qual les ordenades de la corba de distribució espectral de l’emissió són aproximadament proporcionals a les de la radiació considerada.
Així, aquesta i la del cos negre tenen el mateix cromatisme
partícula virtual
Física
Partícula elemental que hom suposa que n’acompanya constantment una altra, pel fet que aquesta pot emetre-la en desintegrar-se.
Així, per exemple, un neutró té, com a partícula virtual, un electró
gas
Física
Nom donat a certs conjunts de partícules que poden ésser estudiats aplicant les teories de la mecànica estadística.
Així, hom parla sovint de gas de neutrons, de protons, d’electrons, etc
volant tèrmic
Física
Concepte que, per analogia amb un volant mecànic, hom aplica a qualsevol medi, element o màquina en què té lloc una acumulació de calor en masses, la qual, deliberadament o involuntàriament, introdueix un retardament en l’escalfament o en el refredament.
Hom diu, així, que aquest medi, aquest element, etc, actua “com a volant tèrmic”
model de capes
Física
Model nuclear en què els nucleons tenen un comportament anàleg al dels electrons.
Així, es distribueixen en capes de manera semblant a l’estructuració dels electrons a l’àtom