Resultats de la cerca
Es mostren 1088 resultats
balança analítica
Balança analítica amb amortidors pneumàtics
© Fototeca.cat
Física
Balança aperiòdica de precisió; és, doncs, una balança de precisió que porta als extrems del canastró uns dispositius que n’amorteixen les oscil·lacions.
És l’aparell fonamental de l’anàlisi química quantitativa Normalment, les balances analítiques admeten una càrrega màxima de 200 g i fan pesades amb una precisió de l’ordre de 0,1 mg En microanàlisi hom utilitza les microbalances , capaces de pesar mostres de pocs milligrams amb una precisió de millèsimes de milligram 10 -3 mg Hom en distingeix dos tipus la microbalança d’oscillació lliure , i la microbalança aperiòdica
fusió nuclear
Reacció de fusió nuclear del deuteri amb el triti
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la reunió de dos nuclis atòmics per a formar-ne un altre de més pesant, amb possible emissió d’un neutró o d’un protó.
La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950 La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos L’energia d’enllaç dels nuclis atòmics nucli per nucleó passa per un màxim per a nuclis de nombre atòmic A al voltant de 60 és per això que els nuclis lleugers A <60 alliberen energia en fusionar-se, i els pesants A >60 ho fan en fissionar-se Les principals reaccions de fusió són Les dues darreres poden ésser…
nònius
Mesra de la longitud AB d’un objecte amb nònius: als 3mm que dona el regle principal, hi cal afegir =,4 mm (essent D = 1mm i d =0,9mm, 4D - 4d =4(d-d)= 0,4mm
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar longituds amb precisió.
És anomenat també vernier Consta essencialment d’un regle principal , graduat normalment en millímetres, sobre el qual llisca un segon regle, el nònius pròpiament dit, que té una longitud de 9 mm i és dividit en 10 parts Per a mesurar la longitud d’un objecte, hom el colloca sobre el regle principal i fa córrer el nònius fins a tocar l’objecte El número d’ordre de la divisió del nònius que coincideix amb una divisió del regle principal és el nombre de dècimes de millímetre que l’objecte sobrepassa la divisió del regle principal, que, per defecte, indica la longitud en…
birefringència
birefrigència obtinguda amb un cristall d’espat d’Islàndia
© Fototeca.cat
Física
Fenomen de doble refracció de la llum que travessa una substància anisòtropa.
És deguda al desdoblament de cada un dels raigs incidents segons una direcció no parallela a l’eix òptic del cristall en el raig ordinari, que es refracta amb un índex de refracció constant, i el raig extraordinari, per al qual l’índex de refracció varia segons l’angle incident És una propietat característica d’alguns cristalls com el quars, l’espat d’Islàndia, la mica, el topazi, etc Pot ésser provocada artificialment, en substàncies òpticament inactives, per mètodes mecànics, fotoelèctrics efecte Kerr electroòptic i magnètics efecte Cotton-Mouton, i efecte Faraday
enriquiment
Columna de difusió gasosa per a l' enriquiment de l’urani: les molècules de gas amb l’isòtop 235, més lleugeres, travessen més ràpidament el disufsor; repetint moltes vegades l’operació, es forma un flux cada vegada més ric en urani 235
© Fototeca.cat
Física
Química
Procés per mitjà del qual hom incrementa la proporció amb què es presenta un component d’una mescla, en detriment dels altres.
L' enriquiment de l’urani té per objecte augmentar la proporció d’urani-325 el material fissible que hi ha en una mostra d’urani natural, en què es barreja aquest isòtop amb el d’urani-328 Els prosessos d’enriquiment, siguin per difusió gasosa o per centrifugació , aconsegueixen que la proporció de l’U-235 passi del 0,72% a prop del 3%
teoria de la relativitat
Segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos augmenta amb la velocitat (m massa del cos en repòs, m0 massa del cos a la velocitat v/c velocitat de la llum)
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació…
imant
Imant amb llimadures de ferro mostrant el camp magnètic
Awe Inspiring Images / Fotolia.com
Física
Cos que té la propietat d’atreure el ferro.
A la natura hi ha determinats minerals, com la magnetita, que presenten aquesta propietat imants naturals Hi ha unes altres substàncies, com el ferro, el níquel i el cobalt, que són capaces d’imantar-se artificialment, pel frec amb imants naturals o per acció d’un corrent elèctric que travessa una bobina imants artificials Un cas particular d’aquest és l'electroimant Els punts d’un imant en què l’atracció del ferro es manifesta d’una manera més intensa són anomenats pols Cada imant té dos pols, les propietats dels quals tenen signes oposats els pols del mateix signe es…
espectre electromagnètic
Espectre electromagnètic amb les denominacions usuals dels diferents dominis espectral
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de totes les ones electromagnètiques conegudes.
Aquestes són classificades atenent a llur longitud d’ona, freqüència, nombre d’ona o energia, i formen un espectre continu L’espectre electromagnètic és dividit, per conveni, en diferents dominis espectrals o bandes , l’amplada dels quals varia d’uns convenis a uns altres hom empra, però, generalment, una divisió formada per l' espectre visible , l' infraroig , l' ultraviolat , l' hertzià , el de raigs X i el de raigs gamma L'espectre d’una radiació electromagnètica és compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l’espectre electromagnètic
reactor nuclear
A l’esquerra, reactor nuclear regenerador, amb els circuits primari i secundari del caloportador (sodi líquid) i el generador de vapor per a la turbina; a la dreta, parts principals d’una barra i d’un element de combustible per a un reactor d’aigua a pressió (PWR)
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu dissenyat per tal de produir, de manera controlada, una reacció nuclear, de fissió o de fusió, amb la finalitat d’aprofitar-ne l’energia o la radiació alliberada.
El reactor nuclear és el component essencial d’una central nuclear L’escàs desenvolupament actual dels reactors de fusió fusió nuclear , Join European Torus , tokamak fa que el terme reactor nuclear sigui aplicat, gairebé exclusivament, als reactors nuclears de fissió En aquest cas, el principi físic en què es basa el reactor és el següent en incidir un neutró, de suficient energia, sobre el nucli d’un element de nombre de massa elevat, aquest nucli es divideix en dues parts, és a dir, es fissiona, i dóna lloc a l’emissió d’una gran quantitat d’energia uns 200 MeV, així com a la d’un cert…
batement
(a) Superposició de dues ones d’igual amplitud i freqüències semblants, i (b) ona que resulta de la superposició, amb una amplitud modulada que oscil·la la sinuositat (línia de traços)
© fototeca.cat
Física
Oscil·lació que presenta l’amplitud de vibració de l’ona resultant de la interferència de dos trens d’ones de freqüències pròximes; el nombre de batements per segon és igual a la diferència entre les freqüències dels dos trens d’ones.
Aquest fenomen és aprofitat en acústica per a mesurar freqüències hom mescla la freqüència el valor de la qual vol mesurar amb una que sigui coneguda i propera, i obté així uns batements de freqüència iguals a la diferència entre les dues freqüències mesclades