Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
efecte moaré
Física
Efecte òptic consistent en l’aparició de bandes o franges (o de zones alternativament clares i obscures), anomenades de moaré, quan hom superposa un conjunt de corbes geomètriques equidistants a un primer conjunt de corbes geomètriques equidistants, essent la distància entre les corbes d’aquests conjunt lleugerament diferent de la distància entre les corbes del conjunt superposat.
El fenomen no és d’origen interferencial, sinó que és un anàleg òptic del batement d’una ona
commutador
Física
En el marc de la mecànica quàntica o de la mecànica estadística, operador donat per l’expressió [ A, B
] = AB
- BA
, essent A
i B
dos operadors.
Si el commutador de A i B és nul, hom diu que els operadors commuten El commutador és l’anàleg quàntic del parèntesi de Poisson
càrrega de color
Física
Per als quarks, grau de llibertat diferent del sabor.
Representa en la interacció forta un paper anàleg al de la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica Cada quark pot presentar-se en tres colors primaris vermell, verd i blau Els anticolors o colors complementaris són propis dels antiquarks corresponents
cronògraf
Física
Instrument enregistrador d’intervals de temps, caracteritzat per una gran precisió.
Els cronògrafs primitius eren de funcionament mecànic, anàleg al dels rellotges, però modernament n'hi ha d’electrònics, capaços de mesurar intervals de temps molt petits Aquests instruments són emprats especialment en astronomia, en balística, en laboratoris de física, en competicions esportives, etc
difracció d’electrons
Física
Fenomen de dispersió d’un feix col·limat d’electrons en incidir sobre determinats materials que tenen estructura cristal·lina.
Aquest fenomen és anàleg al de la difracció dels raigs X en cristalls La primera vegada que s’observà la difracció d’electrons fou l’any 1927, quan Clinton JDavisson i Lester HGermer feren incidir un feix d’electrons monoenergètics sobre un cristall de níquel Els resultats obtinguts confirmaren la hipòtesi de Louis De Broglie sobre el caràcter ondulatori de les partícules
voltímetre
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar tensions en volts.
Essencialment és un galvanòmetre connectat en sèrie amb una resistència de valor elevat Són emprats tots els tipus de galvanòmetre, però és corrent el de bobina mòbil, per a corrent continu, i el de ferro mòbil, per a corrent altern El voltímetre electroestàtic , anàleg a l'electròmetre, és utilitzat en alguns casos especials cal esmentar també el voltímetre electrodinàmic , amb dues bobines
calor d’adsorció
Física
Calor despresa en el procés d’adsorció d’un mol de substància sobre la superfície d’un adsorvent.
Hom distingeix la calor integral i la calor diferencial d’adsorció, anàlogament a com ho fa en el procés de dissolució La magnitud de les calors integrals d’adsorció oscilla entre 2 i 6 kcal/mol en els processos d’adsorció física, però assoleix valors que arriben a 100 kcal/mol en els d’adsorció química, d’ordre de magnitud anàleg als de les calors que entren en joc en les reaccions químiques
sirena

Esquema d’una sirena de Cagniard de la Tour
© fototeca.cat
Física
Tecnologia
Aparell generador de sons de gran intensitat, mitjançant una sèrie ràpida d’interrupcions periòdiques d’un corrent d’aire, vapor, etc, produïdes per la rotació d’un o més discs proveïts de forats.
En girar el disc s’interromp el corrent d’aire i la sirena emet així un so musical de freqüència igual al producte del nombre d’orificis del disc pel de revolucions per segon a què gira En la sirena de Cagniard de la Tour, ideada el 1819, és utilitzat aire comprimit i el seu funcionament és anàleg al d’una turbina Les sirenes són emprades, sobretot, com a senyal o alarma en naus, per a indicar l’hora d’entrada o de sortida de fàbriques, per a fer investigacions acústiques, etc
moment dipolar
Electrònica i informàtica
Física
Donada una distribució de càrregues elèctriques en repòs, coeficient del terme 1/r2 que apareix en desenvolupar el potencial creat per les càrregues en un punt de l’espai en sèrie de potencies de 1/r
.
Anàlogament, hom anomena moment quadripolar, octopolar , etc, els respectius coeficients dels termes 1/r 3 , 1/r 4 , etc, de la dita sèrie Aquestes magnituds només depenen del sistema de càrregues i, quant a llur significació física, cal dir que el moment dipolar és una mesura de la major o menor coincidència dels centres de càrregues positives i negatives i el moment quadripolar mesura la poca o molta simetria esfèrica de la distribució Un desenvolupament anàleg del potencial vector del camp magnètic dóna lloc als moments dipolars , quadripolars , etc, magnètics , el primer dels…
teoria clàssica de camps
Esquema de la teoria clàssica de camps
© Fototeca
Física
Part de la física que estudia els sistemes que són descrits per camps i l’evolució dels quals és predicible (és a dir, que l’estat en un instant t determina totalment l’estat a tot instant posterior t’).
Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que són…