Resultats de la cerca

Des de molt jove s’interessà per les propietats i les aplicacions de les ones electromagnètiques i llur propagació en l’aire Utilitzant com a emissor un oscillador d’Hertz i com a receptor un cohesor de Branly els quals havia perfeccionat anteriorment, aconseguí, el 1895, a Bolonya, la transmissió de missatges a uns quants centenars de metres de distància, mitjançant l’alfabet Morse No havent trobat a Itàlia l’ajuda necessària per a perfeccionar el seu invent, se n’anà a Anglaterra L’any 1897 establí una comunicació mitjançant la telegrafia sense fils a través del canal de…

Estudià a Karlsruhe i a Leipzig i residí un quant temps a la Gran Bretanya finalment se n'anà als EUA, on fou professor de diverses universitats Participà en la construcció de la bomba atòmica i en la d’hidrogen

Estudià a Panchevo i a Praga, i el 1874 se n'anà als EUA, on estudià les descàrregues elèctriques en els gasos i sobretot les transmissions telefòniques, per a les quals inventà el 1899 un mètode pupinització a fi de millorar el comportament de les línies, mitjançant unes bobines, anomenades de Pupin

Fou professor a Berlín 1930, i el 1934 se n'anà als EUA, on fou professor a Princeton Estudià la física dels sòlids, els nuclis atòmics, les collisions atòmiques, les simetries, la cohesió metàllica, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom El 1963 rebé el premi Nobel de física juntament amb MGoeppert-Mayer i JHDJensen

Estudià als Estats Units d’Amèrica, a les universitats de Harvard i Purdue, i el 1951 se n’anà a Dinamarca a treballar, al Nordic Institute for Theoretical Nuclear Physics El 1975 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i James Rainwater , pels seus treballs sobre el moviment collectiu i els de les partícules en els nuclis atòmics

Estudià els fenòmens superficials dels sòlids i les descàrregues gasoses El 1937 inventà el microscopi electrònic d’emissió de camp i el 1951 el de camp iònic, que pot ampliar fins a un milió d’augments Visqué inicialment a Alemanya, on fou deixeble de Gustav Hertz, però el 1952 se n'anà als EUA Fou professor de l’institut Kaiser-Wilhelm 1947-52 i a la Universitat de Pennsilvània 1952-76

Estudià a la Universitat d’Utrecht, i el 1946 anà a Harvard amb una beca per a la recerca Es doctorà a la Universitat de Leiden el 1948 Tornà a Harvard i el 1958 es naturalitzà nord-americà Estudià especialment l’ús dels raigs làser per a la transmissió de la informació El 1981 li fou atorgat el premi Nobel de física juntament amb KM Siegbahn i AL Schawlow

El 1820 anà a Rússia, on fou professor de matemàtiques a l’Escola de Vies i Comunicacions de Peterburg El 1830 tornà a França, on es dedicà a la construcció de diverses xarxes de ferrocarrils, locomotores i ponts metàllics Amb la seva memòria Sur la puissance motrice de la chaleur donà forma algèbrica al principi de Carnot , i és un dels capdavanters de la termodinàmica El 1858 ingressà a l’Académie des Sciences

Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood

A Peterburg, on estudià, experimentà, amb BRosing, i després a París, amb PLangevin, els raigs catòdics i els raigs X El 1919 se n'anà als EUA, i posteriorment 1929 esdevingué director dels laboratoris de la RCA El 1934 donà a conèixer el seu iconoscopi , en el qual feia ja temps que treballava, i que representà un impuls decisiu per al desenvolupament de la televisió Féu altres recerques en el camp de l’òptica electrònica multiplicadors d’electrons, microscopi electrònic, tubs d’imatge, etc