Resultats de la cerca

Hom els obté mitjançant tres rotacions successives, de la següent manera primer, hom gira el sistema xyz un angle ϕ en un sentit directe al voltant de l’eix z , resultant-ne el sistema ξηζ segon, hom gira aquest un angle φ en sentit directe al voltant de l’eix ξ, resultant-ne ξ´η´ζ´ l’eix ξ´, intersecció dels plans xy i ξ´η´, és anomenat línia nodal , N i tercer, hom gira ξ´η´ζ´ un angle υ al voltant de ζ´, obtenint-ne x´y´z´ Hom observa que φ és l’angle format per z i z´, ϕ el format per x i N , i υ el format per x ´ i N

S'establí a Londres com a metge 1797-1800 i fou secretari de la Royal Society 1806 Investigà les piles voltaiques, els espectres, la refractivitat, etc Descobrí el palladi 1803 i el rodi 1804 Estudià les ratlles de l’espectre solar i ideà un goniòmetre per a mesurar els angles dels cristalls

Fill pòstum d’un petit terratinent, fou alumne de l’escola de Grantham i més tard del Trinity College de Cambridge, d’on l’apartà l’epidèmia de pesta que envaí Anglaterra els anys 1665 i 1666 Refugiat al seu país natal, llegí els grans autors científics clàssics i moderns i començà a reflexionar sobre el que havia d’ésser la seva obra futura mètode matemàtic de les fluxions origen del càlcul infinitesimal, teories sobre la natura de la llum i dels colors, gravitació universal De retorn a Cambridge, fou nomenat fellow i, dos anys més tard, professor de matemàtiques, càrrec que ocupà fins que…

Estudià a Cambridge Féu importants recerques sobre la radiació i el transport de l’energia en els camps electromagnètics vector de Poynting Mesurà la densitat de la Terra i la constant de la gravitació Publicà diverses obres, com Text-Book of Physics 1899-1914, The Pressure of Light 1910 i The Earth 1913

Descobrí mètodes fotogràfics especials que aplicà a l’estudi dels raigs còsmics, que després hom utilitzà en l’estudi de partícules carregades, i aconseguí d’identificar el pió Rebé el premi Nobel de física l’any 1950 Tingué un paper important en la fundació del CERN Director de les investigacions atòmiques al seu país, morí sobtadament durant unes vacances a Itàlia És autor de Nuclear Physics in Photographs 1947, entre moltes altres obres

Perfeccionà el primer detector d’ones hertzianes, inventat pel francès Branly, la qual cosa facilità les descobertes, decisives, de Marconi Hom el considera, per això, un dels precursors de la telegrafia sense fils

Educat al Saint John's College de Cambridge, treballà posteriorment amb E Rutherford Director del Cavendish Laboratory, estudià la física dels aliatges mètallics, l’estructura atòmica dels metalls i el moviment dels electrons a llur si Autor de nombroses publicacions, és considerat el creador d’una escola de metallúrgia física Fou president de la Unió Internacional de Física 1951-57 El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de física, que compartí amb PW Anderson i J Van Vleck

Creador de l’espectroscòpia dels raigs X, relacionà les ratlles d’aquest espectre amb l’estructura electrònica dels àtoms d’aquells elements que utilitzava com a anticàtode, i així pogué confirmar l’ordre ja establert dins la taula periòdica de Mendelejev, com també l’existència de llacunes corresponents als números 43, 61 i 75 La seva tècnica féu possible el descobriment de nous elements, com l’hafni i el reni

Graduat al King’s College de la Universitat de Londres 1950, l’any 1954 es doctorà amb una tesi sobre les vibracions moleculars, inici del seu interès per l’estudi de les propietats de simetria en els sistemes físics En el període 1954-56 anà a la Universitat d’Edimburg, on, després de dos anys al University College de Londres, retornà el 1960 i desenvolupà tota la seva carrera científica i docent El 1980 fou creada una càtedra de física teòrica al seu nom Es retirà el 1996, any en què fou nomenat catedràtic emèrit El 1974 fou nomenat membre de la Royal Society of Edinburgh, el 1983 de la…