Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
hadró
Física
Cadascuna de les partícules caracteritzades pel fet d’experimentar la interacció forta.
Hom les considera constituïdes per quarks “lligats” mitjançant gluons Hom distingeix, bàsicament, dos tipus d’hadró els hadrons bosònics que es comporten com a bosons , atès que tenen spin enter són composts d’una parella quark-antiquark i són anomenats mesons en són exemple els pions i els hadrons fermiònics que es comporten com a fermions , atès que tenen spin semi-senar són composts de tres quarks i són anomenats barions en són exemple els nucleons , o sia els protons i els neutrons Hom ha detectat més de cent tipus d’hadró Tots els hadrons, llevat potser del…
objectiu
Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement…
pla principal
Física
Cadascun dels dos plans perpendiculars a l’eix principal d’un sistema òptic centrat que tenen la propietat que els raigs incident i emergent corresponents tallen l’un i l’altre a la mateixa distància de l’eix.
Són anomenats, respectivament, pla principal objecte i pla principal imatge cardinal 1 3
antinode
Física
Cadascun dels punts de desplaçament màxim en un sistema d’ones estacionàries.
Els antinodes, anomenats també ventres , es troben separats dels nodes un quart de longitud d’ona
sentit
Física
Matemàtiques
Cadascuna de les dues maneres en què hom pot recórrer una línia determinada.
Generalment els dos sentits possibles d’una direcció són anomenats sentit positiu i sentit negatiu i fixats convencionalment
coeficients del virial
Física
Cadascun dels coeficients, dependents de la temperatura, que apareixen en l’equació d’estat d’un gas real expressada com a sèrie de potències, i que són propis d’aquest gas.
Essent p la pressió, v el volum molar i l’equació d’estat, A , B , C , etc, són els anomenats coeficients del virial
harmònic
Física
Matemàtiques
Cadascun dels termes de la sèrie de Fourier d’una funció periòdica (anàlisi de Fourier).
El terme de la sèrie de freqüència més baixa és anomenat harmònic fonamental o primer harmònic , i els altres termes són anomenats harmònics del fonamental
precursor
Física
Dit del núclid, producte de fissió, que en un reactor nuclear emet neutrons en desintegrar-se.
Aquests neutrons, pel fet d’ésser emesos un temps després de la fissió que ha produït el precursor, són anomenats retardats En són exemples, el brom-87 i el iode-137
Karl Alexander Müller
Física
Físic suís.
Especialitzat en òxids, descobrí, als laboratoris d’IBM a Zuric, els materials ceràmics anomenats ‘superconductors’ Per aquest motiu fou premi Nobel de física el 1987, junt amb el seu collaborador Georg Bednorz
conversió
Física
Canvi del valor numèric d’una magnitud física que s’esdevé a conseqüència d’utilitzar per a mesurar-la una unitat de mesura diferent.
Els factors que fan possible de fer la conversió o el canvi d’unitats són anomenats factors de conversió i no són més que l’expressió del valor numèric d’una unitat en termes de l’altra