Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
activador
Física
Substància que en quantitat molt feble dóna lloc a la luminiscència de certs cristalls.
Així, l’addició de traces de coure, argent o manganès provoca la fosforescència del sulfur de zinc
marc
Numismàtica i sigil·lografia
Física
Unitat ponderal establerta a l’edat mitjana per a substituir la lliura com a base per a la talla de les monedes.
El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’algunes fires, els marcs locals arribaren…
experiència de Stern i Gerlach
Física
Experiment efectuat per Stern i Gerlach el 1922 que confirmà la quantificació de l’espai i féu possible la mesura dels moments magnètics dels àtoms neutres a l’estat fonamental.
Consistí a fer travessar per un feix d’àtoms d’argent la regió d’un camp magnètic no uniforme, i observaren que es divideix en dues components l’una en la direcció i el sentit del camp magnètic i l’altra en l’oposada La tècnica de l’experiment de Stern i Gerlach fou ampliada per Rabi el 1939
experiment de Rutherford
Física
Química
Experiment portat a terme per E. Rutherford l’any 1911, basant-se en els resultats del qual fou postulada la teoria atòmica del mateix autor (model atòmic de Rutherford).
Consisteix en el bombardeig de làmines molt fines 400 Å d’or o d’argent amb partícules α, i s’observa que la majoria d’aquestes travessen les làmines sense sofrir cap desviació, mentre que una petita proporció experimenten diverses desviacions i únicament una de cada 20000 partícules incidents és reflectida per la làmina D’aquest experiment hom pot deduir que la major part del volum de l’àtom és buida, i tota la càrrega positiva es concentra en una regió molt petita d’espai
espectrofotòmetre
Física
Química
Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.
Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors, fototubs o…
Arquimedes
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic grec.
Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en…
gra
Física
Unitat de pes emprada en joieria, equivalent a 1/4 de quirat, o sia, 0,058 g per a or i argent i 0,050 g per a pedreria.
làmina semitransparent
Física
Làmina que, per mitjà d’un dipòsit d’argent en una de les superfícies, reflecteix part de la llum que li arriba i en deixa passar la resta.
telescopi

Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…