Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
opalescència
Física
Aspecte lletós i, a vegades, iridescent que presenten l’òpal i algunes altres substàncies sòlides, líquides i gasoses.
Les substàncies opalescents són constituïdes per dues fases, l’una dispersa en l’altra, de diferent índex de refracció, cosa que dóna lloc a llur aspecte Així, l’aspecte lletós de molts òpals és degut a la presència en llur si de nombroses bombolletes de gas
prismàtics

Aspecte exterior i secció parcial d’uns prismàtics
© Fototeca.cat
Física
Binocle en el qual la llum, abans de travessar l’ocular, és desviada dues vegades per reflexió, per dos prismes que hi ha a cadascun dels dos tubs de l’instrument.
ullera

Aspecte d’una petita ullera astronòmica sobre una muntura equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…
pou
Física
En electroestàtica, cos carregat negativament, generalment d’aspecte puntual, al qual arriben les línies de camp.
aeriforme
Física
Que té l’aspecte o les propietats físiques de l’aire, d’un fluid estàtic, gasós.
espectre de bandes
Física
Espectre de ratlles molt nombroses, algunes de les quals s’agrupen formant bandes.
El seu aspecte és conseqüència dels tres components de l’energia en les molècules bi o poliatòmiques energia dels electrons al voltant del nucli, energia de vibració del nucli i energia de rotació global de la molècula i de les transicions entre els estats d’energia moleculars, molt diferents de les d’un àtom lliure
radioestèsia
Física
Conjunt de fenòmens complexos que es manifesten per una determinada sensibilitat de l’organisme humà a les radiacions emeses o absorbides pels objectes que té a prop.
Els instruments utilitzats pel radioestesista són la vareta i el pèndol aquests detecten d’alguna manera les radiacions dels objectes, les quals provoquen la torsió de la vareta o l’oscillació del pèndol Hom ha discutit molt sobre la base científica de la radioestèsia, i les discrepàncies sobre l’aspecte teòric són notables entre els diferents científics que l’han estudiada Ha estat utilitzada per a detectar corrents d’aigua subterranis, venes metallíferes, etc
espectre d’una radiació electromagnètica
Física
Conjunt de les ones electromagnètiques monocromàtiques (és a dir, de longitud d’ona única i ben definida) que componen una radiació electromagnètica.
És compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l'espectre electromagnètic Les característiques de l’espectre d’una radiació electromagnètica, emesa per un cos o que interacciona amb un cos, depenen de les característiques del cos o del fenomen que ha originat l’emissió, o de les característiques de la interacció amb el cos, respectivament Segons el seu aspecte, l’espectre és continu, de ratlles o de bandes segons l’origen de la radiació, l’espectre és nuclear, atòmic o molecular, electrònic, de vibració o de rotació segons la propietat estudiada, l’espectre és d’…
experiment
Física
Tecnologia
Producció artificial i controlada d’un fenomen per tal de dur a terme la comprovació d’una hipòtesi.
El concepte d’experiment inclou el conjunt d’operacions de tipus heurístic encaminades a donar solidesa a la formulació d’una hipòtesi basada en una sèrie de suposicions més o menys vagues Per tant, un experiment només és possible si hi resten especificades de forma explícita les condicions de comprovació d’una hipòtesi, si aquestes condicions es poden produir voluntàriament i si hom pot controlar determinats factors En general, la informació obtinguda per mitjà de l’experimentació és representada quantitativament i són els mètodes estadístics els que permeten de determinar la relació…
nombre quàntic
Física
Cadascun dels valors discrets i adimensionals que apareixen en la resolució d’una equació que, en mecànica quàntica, defineix un aspecte determinat (nivell d’energia, moment magnètic, spin, etc) d’un sistema descrit en el marc de la mecànica quàntica.
Quan un conjunt de nombres quàntics individualitza totalment una partícula, hom diu que determina un estat quàntic En l’estudi de l’àtom d’hidrogen segons la teoria de Bohr, l’estat quàntic d’un electró és caracteritzat per tres nombres enters el nombre quàntic principal n , que pot prendre qualsevol valor entre 1 ∞ el nombre quàntic azimutal l , que pot variar entre 0 i n -1, i el nombre quàntic magnètic m, que pot tenir els valors compresos entre -l i +l i un nombre semisenar el nombre quàntic de spin m s , que val +1/2 o -1/2 àtom