Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
hadró
Física
Cadascuna de les partícules caracteritzades pel fet d’experimentar la interacció forta.
Hom les considera constituïdes per quarks “lligats” mitjançant gluons Hom distingeix, bàsicament, dos tipus d’hadró els hadrons bosònics que es comporten com a bosons , atès que tenen spin enter són composts d’una parella quark-antiquark i són anomenats mesons en són exemple els pions i els hadrons fermiònics que es comporten com a fermions , atès que tenen spin semi-senar són composts de tres quarks i són anomenats barions en són exemple els nucleons , o sia els protons i els neutrons Hom ha detectat més de cent tipus d’hadró Tots els hadrons, llevat potser del…
polaritó
Física
En física de l’estat sòlid, quasipartícula formada per un fort acoblament entre un fotó i una excitació de tipus partícula-forat en un material semiconductor.
Atès el seu caràcter bosònic, en experiments recents ha estat possible observar-hi condensació de Bose-Einstein
calibrador òptic
Física
Peça de vidre, una de les cares de la qual ha estat acuradament polida per tal d’aconseguir-ne un aplanament o una esfericitat el més perfectes possible.
És utilitzada per a verificar la perfecció de les superfícies òptiques, atès que, en collocar el calibrador damunt d’una d’aquestes, es formen franges d’interferència que palesen els defectes
camp molecular
Física
Camp magnètic fictici H m
de la teoria de Weiss del ferromagnetisme.
Representa la interacció entre els moments magnètics atòmics d’un cristall ferromagnètic, atès que hom suposa que és generat per aquests i que actua tendint a alinear-los Hom el suposa proporcional a la imantació M H m = n M
balança de Cotton
Física
Balança de precisió que permet de mesurar la força exercida sobre un corrent elèctric per un camp magnètic (lleis de Laplace), atenent a l’equilibri d’aquesta mitjançant pesos de valor conegut.
Atès que aquesta força és proporcional al producte iB , fa possible de determinar amb precisió l’una o l’altra d’aquestes magnituds en concret, permet mesures de la intensitat del corrent elèctric i amb una precisió de deu millèsims d’ampere
magnetoresistència colossal
Física
Efecte pel qual la resistència de certs materials (principalment compostos de perovskita amb manganès) al pas d’un corrent elèctric canvia de diversos ordres de magnitud quan el material és sotmès a un camp magnètic extern.
Descobert el 1993 per Von Helmolt i collaboradors, encara no està ben comprès des del punt de vista teòric Tanmateix, atès que les perovskites amb manganès són sovint materials que presenten també superconductivitat d’alta temperatura, hom creu que hi ha d’haver una connexió entre ambdós fenòmens
quàntum
Física
Terme que designa la quantitat elemental amb què varia una magnitud física quantificada (com l’energia, el moment angular, etc).
El terme ha esdevingut obsolet atès que, un cop aclarit que els observables físics les magnituds físiques mesurables són representats en la mecànica quàntica per operadors d’un espai de Hilbert, un quàntum no és més que l’increment que hi ha entre dos valors propis, o autovalors autovalor, de l’operador que representa l’observable
corrent de desplaçament
Física
Tipus de corrent elèctric que té lloc en un material, conductor o aïllant, quan hom hi aplica un camp elèctric variable amb el temps.
Aquest concepte, ideat per Maxwell, és aplicat especialment en el cas dels dielèctrics, on el corrent de desplaçament és molt superior al de conducció La densitat de corrent de desplaçament és donada per j D =/ dt , on D és el desplaçament elèctric atès que D =ε o E + P , resulta que j D =ε o d E / dt + d
hora
Astronomia
Física
Unitat de temps que equival a 1/24 de la durada d’un dia.
La divisió del dia en 24 hores és una pràctica molt antiga, que possiblement fou suggerida pel fet que aquest nombre té una quantitat elevada de divisors Atès que existeixen diverses maneres de definir el dia, totes elles de durada distinta, les hores corresponents tenen també durades diverses Per això hom parla d' hora solar, d' hora sidèria, d' hora solar mitjana , etc
Claude Guillermet de Bérigard
Filosofia
Física
Físic i filòsof francès.
Pensà una teoria atomista, basada en la idea de corpuscles arrodonits, amb la qual discutí la natura dels composts Avançà la teoria corpuscular de la llum i l’atracció de les masses La seva obra principal és Dubitationes in dialogum Galilaei Lyncei 1632, en la qual manifestà el seu desacord amb Galileu, atès que persistí sempre a considerar la Terra com a immòbil