Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Émile-Hilaire Amagat
Física
Professor de la facultat lliure de Ciències de Lió i membre de l’Académie des Sciences a partir del 1902.
Fou autor d’importants investigacions sobre estàtica dels fluids, dilatació de líquids i gasos, vapors saturants, i variacions de la temperatura de fusió a fortes pressions
Niels Henrik David Bohr
Física
Físic danès.
Es doctorà en física a la Universitat de Copenhaguen i posteriorment anà a Anglaterra 1911, on treballà amb JJ Thomson al Cavendish Laboratory, a Cambridge, i amb E Rutherford a Manchester El 1920 esdevingué director de l’Institut de física teòrica de Copenhaguen A partir d’una síntesi del model planetari de Rutherford i de la teoria dels quanta de Planck , dissenyà una teoria atòmica que explicava amb força precisió l’espectre atòmic de l’hidrogen àtom de Bohr És també autor del model dit de la “gota líquida” per a explicar les desintegracions nuclears Durant la Segona Guerra…
Jean Cabannes
Física
Físic occità, professor i director, a la Sorbona, del laboratori d’investigacions físiques.
Treballà sobre les aplicacions de l’òptica electrònica a la determinació de les estructures moleculars i sobre l' efecte electroòptic de Kerr És autor de La diffusion moléculaire de la lumière 1929
Wilhelm Hallwachs
Física
Físic alemany.
Fou professor a la Universitat de Dresden El 1888 investigà l’efecte fotoelèctric descobert per H Hertz el 1887 i descobrí l’efecte que duu el seu nom És autor de Die Lichtelektrizität 1914
Ernst Pringsheim
Física
Físic alemany.
Investigà els espectres d’emissió i, juntament amb Lummer, la radiació del cos negre 1897 d’acord amb les noves teories de Max Planck És autor de Vorlesungen über die Physik der Sonne 1910
Claude Pouillet
Física
Físic francès.
Féu recerques sobre la compressibilitat dels gasos, la resistivitat elèctrica on establí la fórmula que duu el seu nom, la constant solar, etc Inventà la brúixola de tangents, el piròmetre magnètic i el pirheliòmetre És autor dels Éléments de physique expérimentale et de météorologie 1827
György Békésy
Biologia
Física
Biofísic hongarès.
Establert als EUA des del 1947, fou professor a la Universitat de Harvard 1949 És autor de treballs bàsics sobre les modificacions energètiques de l’orella interna que expliquen el mecanisme de transmissió de l’audició, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia 1961
René Blondlot
Física
Físic francès, professor a la Universitat de Nancy.
Féu importants treballs sobre la radiació electromagnètica, estudià l’emissió termoiònica, mesurà la velocitat de conducció en un metall i, el 1886, ensems amb Bichat, inventà un electròmetre absolut És autor d' Introduction à l’étude de l’électricité statique 1885 i Introduction à l’étude de la thermodynamique 1888
John Michell
Física
Físic anglès.
Inventà, segons afirmacions del seu amic Henry Cavendish, la balança de torsió, utilitzada per aquest en la determinació de la densitat de la Terra És autor d’un tractat dels imants artificials 1750, que representa l’aportació científica més important sobre el magnetisme després de les intuïcions de Gilbert i poc abans de la teoria d’Aepinus
Étienne Louis Malus
Física
Físic francès.
Oficial de l’exèrcit napoleònic, dirigí la construcció de fortificacions militars a diverses ciutats europees El seu llibre Théorie de la double réfraction de la lumière dans les substances cristallines 1811 donà lloc al descobriment del fenomen de la polarització, ben descrit per l’autor, però mal interpretat a causa del seu desconeixement de la teoria ondulatòria de la llum