Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
balanç
Física
Comparació entre els estats inicial i final d’un sistema físic, atenent especialment als canvis d’alguna magnitud física.
balanç tèrmic
Balanç tèrmic d’un motor de gas natural
© fototeca.cat
Física
Estudi del rendiment d’un sistema termodinàmic, basat en la mesura de l’energia o treball total produït i la comparació amb les energies consumida i perduda.
balanç neutrònic
Física
En un reactor nuclear, balanç entre el nombre de neutrons produïts per fissió i el d’absorbits pel combustible nuclear o perduts per fuites.
balanç energètic
Física
Resultat de prendre en consideració totes les formes d’energia que intervenen en un procés físic o químic, amb la intenció, generalment, de fer-ho avenir amb la llei de la conservació de l’energia.
balanç net
Física
Model de transacció energètica entre un consumidor que genera electricitat i la comercialitzadora elèctrica.
El gestor de la xarxa de distribució o la comercialitzadora elèctrica, amb les quals el consumidor té contracte de subministrament, injecta l’energia excedentària del primer a la xarxa, de manera que genera uns drets de consum diferit, normalment 1 per 1
relació de Bowen
Física
Meteorologia
Quocient entre els fluxos de calor sensible i de calor latent emesos per una superfície.
Aquesta relació és important en els càlculs de balanç d’energia a l’atmosfera Valors típics són de 0,1 sobre oceans tropicals, 0,5 sobre àrees cobertes de vegetació o superiors a 10 sobre els deserts
plasma
Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió…
equació del transport
Física
Expressió matemàtica que fa el balanç dels guanys i pèrdues de partícules en un element de volum dV d’un medi en funció d’una direcció de desplaçament determinada r.
Té en compte les pèrdues clàssiques suma algèbrica de les entrades i les sortides que tenen lloc en la direcció r considerada, pèrdues degudes a les partícules que, per xoc dintre de l’element dV , han deixat de tenir la direcció r , pèrdues per absorció de partícules en el dV , guany de partícules en la direcció r per xoc en el dV i guany de partícules degut a l’existència eventual d’una font en el dV L’equació del transport, dita també de Boltzmann, és emprada en l’estudi de la difusió de partícules en un medi
fusió nuclear
Reacció de fusió nuclear del deuteri amb el triti
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la reunió de dos nuclis atòmics per a formar-ne un altre de més pesant, amb possible emissió d’un neutró o d’un protó.
La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950 La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos L’energia d’enllaç dels nuclis atòmics nucli per nucleó passa per un màxim per a nuclis de nombre atòmic A al voltant de 60 és per això que els nuclis lleugers A <60 alliberen energia en fusionar-se, i els pesants A >60 ho fan en fissionar-se Les principals reaccions de fusió són Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de les dues…
carboni neutre
Física
Denominació que rep una activitat, un edifici, una zona geogràfica, etc. que presenta un balanç zero d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, mitjançant l’eficiència energètica, la generació d’energia a partir de fonts renovables o, fins i tot, amb la compensació amb actuacions externes.