Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
càmera obscura
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera totalment tancada a la llum, en una de les parets de la qual ha estat practicat un petit forat pel qual entren els raigs de llum procedents d’un objecte exterior, els quals determinen una imatge que és recollida a la superfície interior de la paret oposada.
La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī segle IX i el físic italià Giambattista della Porta segle XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon segle XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una…
càmera clara
Disseny i arts gràfiques
Física
Aparell que permet de projectar la imatge òptica d’un objecte sobre una pantalla, per tal de poder-la dibuixar.
Ideada per WHWollaston el 1812, és constituïda, essencialment, per un prisma de reflexió total collocat talment que hom veu alhora la imatge reflectida i la planxa de dibuix Hom pot emprar-la també per a dibuixar objectes vists amb el microscopi o amb qualsevol altre disposititu òptic, així com en cartografia, per a reproduir mapes a diverses escales
càmera
Física
Dispositiu o aparell destinat a reproduir o impressionar la imatge d’un objecte que emet o reflecteix llum visible o una altra radiació electromagnètica.
càmera estenopeica
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera fotogràfica en què un petit forat fa les funcions de lent convergent.
Les primeres càmeres obscures ho eren
enfocar
Cinematografia
Fotografia
Física
Modificar la distància entre l’objectiu i la placa o pel·lícula sensible, en una càmera, a fi d’obtenir una imatge ben nítida.
En les primeres càmeres fotogràfiques hom collocava en el lloc de la placa un vidre esmerilat, sobre el qual es formava la imatge i que, un cop enfocada, era substituït per la placa Aquest procediment ha estat desplaçat pels dispositius de visor directe, pel dispositiu rèflex o per la collocació d’un doble objectiu càmera TLR càmera fotogràfica Hom utilitza també l' enfocament automàtic per raigs infraroigs mitjançant els quals hom pot detectar el punt de l’objecte més proper a la càmera, per ultrasons, i per comparació de contrast tots ells tenen,…
espectrògraf
espectrògraf d’emissió d’anàlisi quantitativa de matèria sòlida
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Espectròmetre que permet d’enregistrar sobre un suport d’imatge (placa fotogràfica, receptors fotoelèctrics, càmeres de televisió) l’espectre de la radiació estudiada.
Per exemple, la incorporació a un espectròmetre d’una càmera fotogràfica el converteix en un espectrògraf En un espectrògraf de placa fotogràfica, associat a un telescopi clàssic, permet d’analitzar el domini espectral comprès entre els 310 nm i 1 100 nm que inclou el domini visible, l’infraroig proper i l’ultraviolat proper La placa fotogràfica pot ésser substituïda, en aquest domini, per càmeres electronogràfiques, càmeres CCD, càmeres de televisió o receptors fotoelèctrics
cambra de boira
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un vapor sobresaturat determina un deixant d’ions sobre els quals es condensen gotetes, tot formant una traça que visualitza la trajectòria de la partícula.
Les gotetes es formen perquè, en un vapor sobresaturat, els ions actuen com a nuclis de condensació, atès que llur camp electroestàtic venç la tensió superficial que evitaria la formació de gotetes Les sobresaturació del vapor és aconseguida de diferents maneres A la cambra d’expansió , un vapor saturat és expansionat adiabàticament ràpidament i, com a conseqüència, disminueix la seva temperatura i esdevé sobresaturat un sistema de recompressions i expansions successives permeten la utilització continuada de la cambra, bé que hi ha sempre un temps mort en què les condicions no són apropiades…
estenopeic | estenopeica
Física
Dit d’un instrument òptic en què un petit forat fa les funcions d’una lent convergent, com és ara el cas d’una càmera obscura primitiva (càmera estenopeica).
teleobjectiu
Fotografia
Física
Objectiu que permet de fotografiar objectes situats a una gran distància de la càmera fotogràfica o obtenir imatges d’objectes situats prop de la càmera a una escala molt més gran que la dels objectius ordinaris.
El teleobjectiu és constituït per dos sistemes de lents, l’un convergent i l’altre divergent, collocats a una distància tal, que produeixen una imatge real molt augmentada de l’objecte El camp dels teleobjectius, d’uns 20°, és molt més reduït que el dels objectius ordinaris
profunditat de focus
Fotografia
Física
En una càmera fotogràfica, distància que hi ha entre dos plans paral·lels tals que, mentre la placa fotogràfica sigui situada entre ambdós plans, les imatges d’un mateix objecte resulten suficientment nítides.