Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
calent | calenta
electró calent
Física
Electró excedent respecte al nombre determinat per l’equilibri tèrmic i que, als metalls, té una energia superior a la del nivell de Fermi.
punt calent
Física
Zona d’una cèl·lula fotovoltaica, integrada en una placa fotovoltaica, en què es produeix un sobreescalfament originat pel trencament de la seva junció pn.
L’origen d’aquest trencament és una excessiva tensió inversa de polarització o bé un dany que crea un camí resistiu localitzat a través del qual circula una gran part del corrent de la placa fotovoltaica
anemòmetre de fil calent
Meteorologia
Física
Anemòmetre basat en la mesura del refredament produït en un fil elèctric per efecte d’un corrent d’aire.
S'utilitza especialment per a mesurar corrents tènues
bomba de calor

Esquema del funcionament d’una bomba de calor
© fototeca.cat
Física
Aparell que en funcionar provoca un flux d’energia des d’un focus fred (baixa temperatura) a un focus calent (alta temperatura) mitjançant l’aportació del treball mecànic d’una bomba (compressor);.
es basa en el fet que la temperatura de vaporització d’un fluid és més alta com més alta és la pressió a què és sotmès És reversible, o sigui que pot ésser emprada com a calefactor o com a refrigerador, i és formada per un compressor, un condensador, una vàlvula i un evaporador, connectats formant un circuit per on circula un fluid refrigerant freó la calefacció és obtinguda en utilitzar la calor despresa en la condensació del fluid quan circula pel condensador, i la refrigeració, per la calor absorbida en l’evaporació a l’evaporador El fluid és evaporat a baixa pressió a l’evaporador…
miratge

Miratge causat per una capa d’aire calent arran de terra (a dalt), i el propi de les regions polars i les mars fredes (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Il·lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d’aire a diferent temperatura.
El miratge més corrent té lloc quan les capes d’aire més pròximes al sòl són més calentes i, per tant, menys denses i de menor índex de refracció que les capes superiors En aquestes condicions, un observador pot rebre de cadascun dels punts d’un objecte llunyà dos raigs de llum un que recorre un trajecte rectilini i un altre que recorre un trajecte curvilini Com a conseqüència, l’observador veu simultàniament dues imatges de l’objecte una imatge que correspon a la situació real de l’objecte i una segona imatge, invertida respecte a la primera, que sembla donada per una superfície reflectora…
cicle de Rankine
Física
Procés cíclic que segueix el fluid motor d’una màquina tèrmica real (màquina de vapor, turbina, etc).
Les diferents parts de què consta són bàsicament les mateixes que les del cicle de Carnot , però en la de compressió adiabàtica, en què rep treball de l’exterior, no ateny la temperatura del punt calent del cicle, sinó que aquesta li és fornida per la font calenta caldera Per aquest motiu, el rendiment del cicle de Rankine no és determinat únicament per les dues temperatures entre les quals evoluciona, com en el cicle de Carnot, sinó que cal calcular-lo a partir de les entalpies, en el punt calent i el punt fred, de la substància que hi intervé
William David Coolidge
Física
Físic i químic nord-americà.
Fou director d’investigacions de la General Electric 1940-45 El 1908 trobà un mètode per a donar ductilitat i duresa al tungstè El 1913 inventà el tub de Coolidge per a la producció de raigs X, a base d’un ànode de tungstè on incideixen els electrons procedents d’un càtode calent, accelerats per un camp electroestàtic
William John Macquorn Rankine
Física
Enginyer i físic escocès.
Fou professor a la Universitat de Glasgow És un dels creadors de la termodinàmica, en el qual camp féu nombroses aportacions Treballà en diverses màquines i motors tèrmics de vapor, d’aire calent, etc i ideà el cicle que duu el seu nom Estudià també l’equilibri dels cossos elàstics Publicà nombroses obres i articles, com A Manual of Steam Engine 1859 i Miscellaneous Scientific Papers 1881, obra pòstuma
Rudolf Julius Emmanuel Clausius
Física
Físic teòric alemany.
Educat a Berlín i a Halle, esdevingué professor de física d’aquella universitat el 1850 i, posteriorment, de les de Zuric, Würzburg i Bonn Fou un dels capdavanters de la termodinàmica, en formulà diverses equacions fonamentals i n'enuncià per primera vegada, d’una manera precisa, el 1850, el segon principi sota la forma de la llei de la impossibilitat del pas espontani de calor d’un cos fred a un de calent i, el 1865, mitjançant la noció d’entropia, introduïda per ell mateix Treballà també en l’estudi de la capacitat calorífica dels gasos poliatòmics i en la teoria cinètica dels…