Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Arthur McDonald

Arthur McDonald
© Snolab
Física
Astrofísic canadenc.
Graduat en física a la Universitat Dalhouse de Nova Scotia el 1965, es doctorà posteriorment al California Institute of Technology Investigador entre el 1972 i el 1982 al Chalk River Laboratories, fou posteriorment professor a la Universitat de Princeton, del ciclotró de la qual fou director Des del 1989 és director del Sudbury Neutrino Observatory de la Universitat de Queens Ontario, Canadà, on, al capdavant del seu equip, detectà oscillacions dels neutrins solars 2001, aportació significativa en la demostració de l'existència de massa en aquestes partícules, que li valgué el premi Nobel de…
Willard Sterling Boyle

Willard Boyle
© National Academy of Engineering
Física
Físic canadenc.
Es graduà 1947 i doctorà 1950 a la Universitat McGill de Mont-real Després de dos anys com a professor de física al Royal Military College of Canada, el 1953 s’incorporà als Bell Laboratories, on formà part de l’equip que dissenyà el primer làser continu de robí 1962 Aquest any fou nomenat director de recerca espacial de Bellcomm, filial de Bell Laboratories, on collaborà en el programa Apollo De nou als Bell Laboratories 1964, treballà en el desenvolupament de circuits integrats i, amb George E Smith, el 1969 inventà el detector de dispositiu d’acoblament de càrrega CCD, un sensor proveït d…
William Francis Giauque
Física
Fisicoquímic canadenc.
Desenvolupà el mètode de refredament magnètic anomenat de desmagnetització adiabàtica , per tal d’obtenir temperatures pròximes al zero absolut i poder determinar, així, calors específiques a baixes temperatures Descobrí, per mètodes espectroscòpics, els isòtops 17 i 18 de l’oxigen El 1949 rebé el premi Nobel de química
Richard Edward Taylor
Física
Físic canadenc.
Professor a la Universitat de Stanford des del 1968, el 1990 compartí el premi Nobel de física amb J Friedman i H Kendall per la demostració experimental de l’existència dels quarks
Bernice Weldon Sargent
Física
Físic canadenc.
Professor a la Queen's University de Kingston fins el 1941 i des del 1951, on s’havia graduat el 1923 Féu recerques importants sobre radioactivitat, especialment sobre la desintegració β, on ha establí l’anomenat diagrama de Sargent , bàsic per a l’estudi d’aquest tipus de desintegració Treballà també als NRC Laboratories 1941 i fou cap de físiques del Chalk River Laboratories 1941-51
Bertram N. Brockhouse
Física
Físic canadenc.
Estudià a la Universitat de Toronto S'especialitzà en el comportament dels materials a temperatures extremes i especialment en la difracció de neutrons com a mitjà de determinació estructural Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 1994, juntament amb CGShull
Walter Henry Zinn
Física
Físic nuclear canadenc.
Estudià a la Queen's University de Kingston i es doctorà a la Universitat de Colúmbia 1934 Treballà amb Enrico Fermi en el projecte Manhattan i tingué després un paper important en el desenvolupament nuclear als EUA En 1946-56 dirigí l’Argonne National Laboratory, prop de Chicago, i aviat esdevingué un especialista en el disseny de reactors nuclears Intervingué en el projecte del submarí Nautilus , el primer propulsat per energia nuclear El 1960 rebé el premi Àtoms per a la Pau
Oswald Theodore Avery
Biologia
Física
Físic i bacteriòleg canadenc.
A partir del 1913 treballà a l’Hospital de l’Institut Rockefeller de Nova York Descobrí el paper de l’àcid desoxiribonucleic ADN en les mutacions experimentades per una soca de pneumococs, la qual cosa fou un pas important per arribar a descobrir la funció d’aquest àcid
Gerhard Herzberg
Física
Físic canadenc d’origen alemany.
Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1971 pels seus treballs sobre la determinació de l’estructura electrònica i la disposició espacial de les molècules, especialment radicals lliures Ha estudiat també l’espectroscòpia atòmica i molecular, i ha reeixit a aplicar els estudis espectroscòpics a la identificació de certes molècules en atmosferes planetàries, cometes i a l’espai interestellar És autor de Constants of Diatomic Molecules 1979
Clifford Glenwood Shull
Física
Físic nord-americà.
Estudià al Carnegie Institute of Technology i a la Universitat de Nova York Treballà a la companyia Texas 1941-46 i posteriorment fou cap del departament de física del Oak Ridge National Laboratori 1946-55 En 1955-86 fou professor de física del MIT, d’on és professor emèrit des del 1986 El 1994 li fou atorgat el premi Nobel de física per la seva aportació a la tècnica de difracció dels neutrons, que compartí amb el canadenc B Brockhouse