Resultats de la cerca

Descobert per Grimaldi 1665, era ja conegut de Newton i Huygens, els quals no li saberen donar la interpretació correcta Consisteix, essencialment, en petites desviacions de la propagació rectilínea de la llum en incidir amb obstacles i orificis xarxa de difracció, fet que produeix alternativament una sèrie d’ombres i de zones de llum, les quals depenen de les característiques geomètriques de l’orifici o obstacle i de la longitud d’ona de la llum L’explicació d’aquest fenomen es basa en el principi de Huygens-Fresnel Una conseqüència important de la difracció és que limita el poder de…

A causa del caràcter univaluat de la funció d’ona que descriu el superfluid d’acord amb la mecànica quàntica, un vòrtex tan sols pot existir en un superfluid si, en girar al seu voltant, el fluid adquireix un moment angular que és un múltiple enter de ħ, la constant de Planck dividida per 2π S'han observat vòrtexs quantificats en heli superfluid, en metalls superconductors i en gasos atòmics ultrafreds, la qual cosa ha servit per a demostrar-ne inequívocament el caràcter superfluid

Palesa el caràcter ondulatori de les partícules que descriu la mecànica quàntica quantons

Atès el seu caràcter bosònic, en experiments recents ha estat possible observar-hi condensació de Bose-Einstein

Estudia el comportament de les substàncies amb models que superen el concepte de cos sòlid indeformable d’Euclides, el qual es trenca sotmès a una gran sollicitació, i que superen també el comportament mecànic elàstic lineal perfecte introduït per Hooke Semblantment, pel que fa als fluids, el líquid de Pascal, incompressible i sense altra resistència al moviment que la seva inèrcia, fou desplaçat pel fluid perfectament viscós de Newton, el qual és superat actualment per altres models Així, als comportaments dels cossos elàstics preferentment newtonians o de Hooke s’afegeixen els…

Aquest fenomen és anàleg al de la difracció dels raigs X en cristalls La primera vegada que s’observà la difracció d’electrons fou l’any 1927, quan Clinton JDavisson i Lester HGermer feren incidir un feix d’electrons monoenergètics sobre un cristall de níquel Els resultats obtinguts confirmaren la hipòtesi de Louis De Broglie sobre el caràcter ondulatori de les partícules

Professor de física experimental a la Universitat de Cambridge i de química a la Royal Institution de Londres Les investigacions més importants de Dewar fan referència a la liqüefacció de gasos i a l’estudi de les temperatures pròximes al zero absolut El 1891 construí una màquina per a produir oxigen líquid en gran quantitat i aquell mateix any demostrà el caràcter magnètic de l’ozó i l’oxigen líquids Inventà l’ampolla o vas Dewar 1892 El 1898 aconseguí de liquar l’hidrogen i l’heli, i el 1899 obtingué hidrogen sòlid

Fou introduït per Einstein, l’any 1905, per donar una explicació satisfactòria de l’efecte fotoelèctric Amb la realització d’experiències de xoc entre electrons i radiació lluminosa efecte Compton hom ha pogut constatar el caràcter de partícula que presenta a vegades el fotó, la qual cosa permet d’associar-li un moment hv/c i una energia hv v essent la freqüència de la radiació El fotó té spin igual a 1, i, per tant, és un bosó com que la seva massa en repòs és nulla, l’helicitat del fotó només pot ésser 1 o -1, però no 0 Hom el representa pel símbol γ

Professor a Lilla, Rennes i Bordeus, investigà sobre la història de la ciència i de la cosmologia, tot basant-se en les seves concepcions filosòfiques, de caràcter positivista segons ell, qualsevol teoria física és un sistema de proposicions matemàtiques deduïdes d’un petit nombre de principis, l’objecte dels quals és de representar, de la forma més simple, completa i exacta possible, un conjunt de lleis experimentals Entre les seves obres cal destacar La théorie physique, son objet et sa structure 1906, Études sur Léonard de Vinci 1906-13 i Le Système du monde Histoire des…