Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
pla inclinat
Física
Pla que forma un cert angle amb el pla horitzontal.
És considerat com una de les màquines simples i permet d’elevar un cos de pes P amb una força F molt més petita que P Si hom desestima el fregament entre el cos i el pla inclinat, la força F necessària per a elevar el cos és donada per la fórmula F = P sin a
fluència
Física
Deformació lenta experimentada per un cos sotmès a una càrrega durant un cert temps.
balança magnètica
Física
Instrument que permet de mesurar la component vertical o horitzontal del camp magnètic terrestre en un cert indret.
És usat per a la prospecció magnètica del subsol magnetòmetre Hom l’anomena també variòmetre
teoria multigrup
Física
Teoria relativa als neutrons de la física dels reactors nuclears.
Segons aquesta teoria, l’interval d’energia en què evolucionen els neutrons és descompost en un cert nombre de bandes de característiques definides, la qual cosa permet de simplificar l’estudi del flux neutrònic
repòs
Física
Estat cinemàtic d’un sistema físic, els punts del qual tenen les coordenades constants en el transcurs del temps (respecte al sistema de referència en relació amb el qual hom diu que el sistema físic és en repòs).
La mecànica clàssica distingeix entre repòs absolut quan el sistema de referència roman completament immòbil i repòs relatiu si aquest posseeix un cert moviment En la relativitat especial, els estats de repòs i de moviment uniforme no són distingits qualitativament
neutró retardat
Física
En un reactor nuclear, neutró que és emès generalment pels productes de fissió (precursor) en desintegrar-se.
Els neutrons retardats són unes 100 vegades menys nombrosos que els neutrons promptes , però, pel fet d’intervenir un cert temps després d’haver-se produït la fissió que els origina, faciliten el control de la reacció de fissió en cadena
balança hidroestàtica
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a determinar la densitat (relativa) de sòlids i líquids.
Bàsicament, consisteix en una balança clàssica que, sota d’un dels plats, porta un ganxo on hom penja el cos la densitat del qual hom vol determinar La densitat relativa d’un cos sòlid és el quocient entre la massa m del cos i la massa m ' d’aigua que aquest desplaça en ésser submergit m/m ' En el cas d’un líquid, hom determina la massa m ' de l’aigua desplaçada per un cert cos de massa coneguda i la massa m 1 / m ' densitat
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
baròmetre aneroide
© Fototeca.cat
Física
Baròmetre l’element sensible del qual és una càpsula circular i plana completament tancada, on hom ha fet prèviament un cert buit.
Una cara de la càpsula és solidària del suport de l’aparell, mentre que l’altra cara resta sotmesa a la tensió mecànica d’una forta molla, que roman més o menys flexionada segons la força que la pressió atmosfèrica efectua sobre les cares de la càpsula La deformació de la molla és degudament transmesa per un joc de palanques a una agulla que dona indicació contínua de la pressió atmosfèrica En topografia, el baròmetre serveix per a treballs d’anivellació, car hom pot convertir les diferències de pressió en diferències d’altura
aberració cromàtica
© Fototeca
Física
Aberració dels sistemes diòptrics (lents) que dóna una coloració o irisació a les vores de la imatge.
La distància focal d’una lent depèn de l’índex de refracció, el qual és funció de la longitud d’ona de la llum incident per tant, si aquesta llum no és monocromàtica, la lent forma un cert nombre d’imatges de diversos colors, sobre posicions no coincidents i de format diferent, encara que provinguin de raigs paraxials i hi hagin estat corregides les aberracions geomètriques Combinant lents convexes i còncaves de materials diferents, hom construeix sistemes de lents d’aberració cromàtica nulla per a dos dels colors de l’espectre i molt petita per a tots els altres lent acromàtica