Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
histèresi magnètica
Cicle d’histeresi magnètica (Br=magnetisme romanent, Hc=camp coercitiu)
© Fototeca.cat
Física
Histèresi que presenta un cos ferromagnètic en ésser sotmès a l’acció d’un camp magnètic que produeix la imantació del cos.
Hom acostuma a representar gràficament, en eixos B i H , el procés cíclic que segueix el material en ésser sotmès successivament a un camp magnètic que primerament creix en un sentit, a continuació disminueix, passa a créixer en sentit contrari, i finalment torna a disminuir fins a anullar-se Durant aquest procés, la imantació M del material i la inducció B varien en funció del valor de camp H , segons una corba la forma de la qual depèn del material les més corrents són la del ferro i la de les ferrites Aquesta representació gràfica és anomenada cicle d’histèresi L’àrea inclosa equival a la…
cicle de Rankine
Física
Procés cíclic que segueix el fluid motor d’una màquina tèrmica real (màquina de vapor, turbina, etc).
Les diferents parts de què consta són bàsicament les mateixes que les del cicle de Carnot , però en la de compressió adiabàtica, en què rep treball de l’exterior, no ateny la temperatura del punt calent del cicle, sinó que aquesta li és fornida per la font calenta caldera Per aquest motiu, el rendiment del cicle de Rankine no és determinat únicament per les dues temperatures entre les quals evoluciona, com en el cicle de Carnot, sinó que cal calcular-lo a partir de les entalpies, en el punt calent i el punt fred, de la substància que hi intervé
cicle termodinàmic
Física
Procés cíclic, o seguit de transformacions, d’un sistema termodinàmic, a la fi del qual el sistema és en el mateix estat termodinàmic que era al principi.
En un cicle tancat el sistema està aïllat de l’exterior, i en un cicle obert hi pot haver bescanvis de matèria i energia amb l’exterior Els cicles termodinàmics consisteixen generalment en una sèrie de transformacions d’un fluid que permeten la conversió de calor en treball útil, la qual cosa constitueix la base de moltes màquines Entre els cicles teòrics destaca el cicle de Carnot, i entre els cicles reals el d'Otto, el de dièsel i el de Rankine
calor
Física
Manifestació de l’energia interna quan un sistema efectua un procés, cíclic o no, mitjançant canvis de temperatura, sigui del sistema, sigui del medi que l’envolta.
Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…
màquina tèrmica
Física
Tecnologia
Dispositiu o sistema que treballa establint intercanvis de calor i de treball amb el seu entorn tot transformant una susbstància mitjançant un procés cíclic o una seqüència d’operacions.
Al final de cada cicle la substància retorna al seu estat original i comença un nou cicle Pot funcionar com a motor, refrigerador i bomba de calor
mòbil perpetu de segona espècie
Física
Màquina, impossible de construir segons el segon principi de la termodinàmica, que realitzaria un procés cíclic el resultat del qual seria l’extracció de calor d’una única font i la producció d’una quantitat equivalent de treball.
desigualtat de Clausius
Física
Relació que expressa que en un procés cíclic, al llarg del qual un sistema termodinàmic rep les quantitats de calor dQ1..., dQn, de fonts tèrmiques mantigudes a les temperatures respectives T1... Tn, la suma de les quantitats dQi/Ti estesa a un cicle és negativa o nul·la: ∫dQ/T ≤0.
La igualtat se satisfà quan el cicle és reversible