Resultats de la cerca

Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats

Graduat al City College de Nova York 1921 i doctorat per la Universitat de Columbia 1927, ensenyà en el primer d'aquests centres 1925-67 Féu diverses recerques sobre física general i física atòmica Amb Allan C G Mitchell publicà el 1934 Resonance Radiation and Excited Atoms És conegut també per alguns llibres de text, com College Physics 1947, amb la collaboració de FW Sears

En 1926-34 treballà al Laboratori Cavendish, del Trinity College de Cambridge, on féu recerques en el camp de la física nuclear, juntament amb JDCockcroft, sobre partícules accelerades protons per a l’acceleració proposaren un aparell conegut com a generador cascada o de Cockcroft-Walton Pels seus treballs rebé el premi Nobel de física el 1951, juntament amb Cockcroft Des del 1934 fins a la jubilació 1974 treballà al Trinity College de Dublín

Es llicencià en psicologia experimental al King’s College de Cambridge 1970 i es doctorà en intelligència artificial a la Universitat d’Edimburg 1978 Treballà a la Universitat de Sussex, a la Universitat de Califòrnia San Diego, EUA i a la Universitat Carnegie Mellon Pittsburg També fou el director fundador de la unitat de neurociència computacional al University College de Londres Creà l’empresa DNNresearch Inc, que el 2013 fou adquirida per Google, i des d’aquest any treballa a l’empresa i és professor del departament d’informàtica de la Universitat de Toronto Des del 1998 és membre de la…

Resident a Hong Kong, el 1957 es llicencià en enginyeria elèctrica a l’Imperial College de Londres, on posteriorment obtingué el doctorat 1965 De 1960 a 1970 fou també investigador a l’Standard Telecommunications Laboratories de Harlow, filial de l’ International Telephone and Telegraph Corporation a la Gran Bretanya Després de quatre anys a la Universitat de Hong Kong, on creà el departament d’electrònica, retornà el 1974 a la ITT, aquest cop a Roanoke Virgínia, EUA, a la secció electroòptica de la qual s’incorporà El 1982 fou nomenat cap de l’equip científic de l’ITT El 1985 fou nomenat…

Estudià al Trinity College de Cambridge amb JJThomson i amb CMaxwell Determinà la càrrega iònica elemental i estudià les descàrregues elèctriques en els gasos a baixa pressió, on féu recerques importants i descobrí un tipus de descàrrega que duu el seu nom

Estudià química a Glasgow i a París i medicina a Edimburg Exercí la medicina a Belfast i des del 1845 fins al 1879 fou professor de química al Queen's College Treballà en la liqüefacció dels gasos i en definí els conceptes de temperatura i pressió crítiques, i també en termoquímica

Doctorat en física a l’École Normale Supérieure de París 1962, des del 1973 és professor al Collège de France Desenvolupà tècniques de refredament dels àtoms amb làser, per les quals rebé els premis Quantum Electronics de l’European Physical Society 1966 i el Nobel de física 1997, compartit amb SChu i WDPhillips

Graduat al King’s College de la Universitat de Londres 1950, l’any 1954 es doctorà amb una tesi sobre les vibracions moleculars, inici del seu interès per l’estudi de les propietats de simetria en els sistemes físics En el període 1954-56 anà a la Universitat d’Edimburg, on, després de dos anys al University College de Londres, retornà el 1960 i desenvolupà tota la seva carrera científica i docent El 1980 fou creada una càtedra de física teòrica al seu nom Es retirà el 1996, any en què fou nomenat catedràtic emèrit El 1974 fou nomenat membre de la Royal Society of Edinburgh, el 1983 de la…

Educat al Saint John's College de Cambridge, treballà posteriorment amb E Rutherford Director del Cavendish Laboratory, estudià la física dels aliatges mètallics, l’estructura atòmica dels metalls i el moviment dels electrons a llur si Autor de nombroses publicacions, és considerat el creador d’una escola de metallúrgia física Fou president de la Unió Internacional de Física 1951-57 El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de física, que compartí amb PW Anderson i J Van Vleck