Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
ressonància de Fano-Feshbach
Física
Ressonància que es presenta quan un estat de col·lisió de dues partícules està acoblat amb un estat lligat d’aquestes, cosa que fa que la secció eficaç de col·lisió augmenti notablement quan l’energia de la parella que col·lideix coincideix amb la de l’estat lligat.
L’existència d’aquest tipus de ressonàncies fou discutida per Ugo Fano en el context de collisions d’electrons de baixa energia amb àtoms i molècules, i posteriorment fou adaptada en el context de reaccions nuclears per Herman Feshbach Recentment, aquest tipus de ressonàncies han estat utilitzades àmpliament en l’estudi de collisions atòmiques en gasos atòmics ultrafreds, on la posició de l’estat ressonant pot ser modificada per aplicació d’un camp magnètic extern
anell de col·lisió
Física
Accelerador de partícules en què hom fa col·lidir feixos de partícules de sentits contraris.
Bé sigui provocant xocs entre partícules de càrregues oposades electró-positró, protó-antiprotó, o bé entre partícules iguals electró-electró, protó-protó, l’energia disponible és la màxima possible, és a dir, la suma de les energies de les partícules que collideixen Atès que, en un accelerador de fitó fix, l’energia disponible en una collisió entre una partícula d’energia E i una partícula igual de massa en repòs m en eV és , i que en un anell de collisió és E D = 2 E , és clar que aquest darrer presenta avantatges quant a l’energia assolible a fi d’investigar l’estructura de la matèria L’…
col·lisió elàstica
Física
Col·lisió entre partícules en la qual cap de les partícules no experimenta cap canvi de l’energia interna.
Després de la collisió, les partícules són les mateixes que abans del xoc En aquesta mena de collisions es conserva l’energia cinètica
poder de frenada
Física
Per a una substància determinada i per a determinades partícules carregades que la travessen, energia perduda en el material per unitat de recorregut.
És representada per la lletra S Convé distingir el poder de frenada degut a collisions ionitzacions i excitacions del poder de frenada degut a les pèrdues per radiació, els quals es representen per Scol i Srad respectivament També és anomenat pèrdua lineal d’energia
Eugene Paul Wigner
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou professor a Berlín 1930, i el 1934 se n'anà als EUA, on fou professor a Princeton Estudià la física dels sòlids, els nuclis atòmics, les collisions atòmiques, les simetries, la cohesió metàllica, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom El 1963 rebé el premi Nobel de física juntament amb MGoeppert-Mayer i JHDJensen
mecànica estadística
Física
Part de la física que, aplicant mètodes estadístics, s’ocupa de descriure les propietats macroscòpiques dels sistemes físics que, com els gasos, són constituïts per un nombre molt gran de corpuscles (àtoms, molècules, partícules elementals).
Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment al rang de…
localització d’Anderson
Física
Fenomen físic pel qual una ona és incapaç de propagar-se a través d’un medi desordenat.
L’existència d’aquest efecte fou teoritzada en primer lloc per Philip WAnderson el 1958, quan estudiava la conductivitat electrònica per difusió dels electrons en una xarxa cristallina amb desordre Des del punt de vista quàntic, els electrons responsables de la conductivitat elèctrica ocupen la banda de conducció en un sòlid, i el seu estat quàntic es pot representar per mitjà d’una ona que es desplaça per la xarxa cristallina formada pels ions Les impuritats i els defectes presents en el medi equivalen a obstacles contra els quals xoca aquesta ona, de manera que hi ha una resistència al…
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…
conducció
Física
Nom genèric d’alguns fenòmens de transport (d’energia, càrrega o matèria) gairebé exclusius de la matèria condensada.
Els principals fenòmens de conducció són la conducció tèrmica , la conducció elèctrica i la conducció de matèria , els quals són causats, respectivament, per un gradient de densitat Com a fenomen de transport, tota conducció és caracteritzada per un coeficient de transport la conductivitat tèrmica , la conductivitat elèctrica i el coeficient de difusió , respectivament La conducció tèrmica o difusió tèrmica consisteix en la propagació de la calor per contacte i sense desplaçament aparent de matèria, i és entesa, en termes clàssics, com la transmissió, per collisions mútues…