Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
colors complementaris
Física
Colors la mescla additiva dels quals, en les proporcions adequades, dóna com a resultat el blanc.
Són complementaris dos punts del diagrama de cromatisme que són als extrems oposats d’una recta que passi pel punt acromàtic
color
Física
Càrrega dels quarks que representa en la interacció forta un paper anàleg al que fa la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica.
Cada quark pot presentar-se en tres colors primaris, que són anomenats vermell, groc i blau aquesta classificació no té cap relació semàntica amb els colors cromàtics Els anticolors o colors complementaris són propis dels corresponents antiquarks Els hadrons, constituïts per quarks, són incolors, és a dir que són la mescla de tres quarks dels tres diferents colors primaris o de quarks-antiquark de colors complementaris La cromodinàmica quàntica , que estudia la interacció forta, rep el seu nom d’aquesta càrrega dels quarks
càrrega de color
Física
Per als quarks, grau de llibertat diferent del sabor.
Representa en la interacció forta un paper anàleg al de la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica Cada quark pot presentar-se en tres colors primaris vermell, verd i blau Els anticolors o colors complementaris són propis dels antiquarks corresponents
principi de complementarietat
Física
Principi, establert per Niels Bohr el 1927, que s’aplica quan hom vol donar una descripció de la cinemàtica i la dinàmica d’una partícula, o dels fenòmens que hi són relacionats, mitjançant conceptes clàssics, per més que els fenòmens puguin transcendir de molt l’abast de les explicacions de física clàssica; fou enunciat com a conseqüència de la nova significació que prenia el mot experiència en l’estudi dels fenòmens a escala atòmica.
Mentre que en la física clàssica en fer una observació o sia, en efectuar una experiència hom podia conèixer amb tota certesa el resultat final i podia calcular els errors de mesura, en el camp de la física atòmica hi ha una forta interacció entre el sistema físic i l’instrument amb el qual hom efectua l’observació, i no hi ha entre ells la distinció clara que exigeix el concepte ordinari d’observació, i, consegüentment, els resultats de les observacions efectuades en el mateix sistema, en distintes condicions experimentals, no arriben a aconseguir llur unitat en una imatge única, sinó que…
quark
Física
Nom genèric de les sis partícules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els constituents fonamentals de la matèria.
Hom coneix sis quarks, que són designats per la inicial del seu nom anglès u up dalt, d down baix, c charmed encantat, s strange estrany, b bottom fons, o beauty bellesa i t top cim, o truth veritat Són caracteritzats per l’isospin, la tercera component d’isospin, la càrrega elèctrica que és fraccionària i pels sabors o aromes, que són l' encant, l' estranyesa , la bellesa i la veritat Cadascuna de les sis espècies o sabors dels quarks pot presentar-se en tres colors diferents, anomenats, per convenció, vermell, verd i blau La càrrega de color té en els quarks un paper similar…
partícula
Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…