Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant…
Henry Cavendish
Física
Físic i químic anglès.
Ingressà a la Royal Society el 1760 Sis anys més tard, en la seva comunicació Factitious Airs , establí la diferència entre el diòxid de carboni aire fix i l’hidrogen aire inflamable i també desenvolupà tot un seguit de tècniques per a treballar amb gasos El 1783, en els seus Experiments on Air , determinà que l’atmosfera té una composició constant i preveié l’existència dels gasos rars sintetitzà l’àcid nítric per oxidació del nitrogen i l’aigua amb l’eudiòmetre que porta el seu nom En els seus estudis sobre l’electricitat investigà sobre la capacitat dels condensadors i les…
Guglielmo Marconi

Guglielmo Marconi
© Fototeca.cat
Física
Inventor i físic italià.
Des de molt jove s’interessà per les propietats i les aplicacions de les ones electromagnètiques i llur propagació en l’aire Utilitzant com a emissor un oscillador de Hertz i com a receptor un cohesor de Branly els quals havia perfeccionat anteriorment, aconseguí, el 1895, a Bolonya, la transmissió de missatges a uns quants centenars de metres de distància, mitjançant l’alfabet Morse No havent trobat a Itàlia l’ajuda necessària per a perfeccionar el seu invent, se n'anà a Anglaterra L’any 1897 establí una comunicació mitjançant la telegrafia sense fils a través del canal de…
Albert Fert

Albert Fert
© CNRS Photothèque / Christophe Lebedinsky
Física
Físic francès.
Estudià a l’Escola Normal Superior de París 1957-62 i a la Universitat de París El 1970 es doctorà en ciències físiques a la Universitat de París-Sud Orsay, on exerceix de professor des de 1976 Dirigeix, també, un laboratori comú entre el Centre Nacional de la Recerca Científica CNRS i el grup tecnològic francès Thales, que fundà el 1995 Des del 2004, és membre de l’Acadèmia Francesa de les Ciències Inicà les primeres investigacions en la física dels metalls i del magnetisme, i a mitjan dels anys 80, fou un dels pioners en l’estudi de nanoestructures magnètiques El 1988, en collaboració amb…
xarxa intel·ligent
Física
Xarxa elèctrica dotada de capacitats d’informació i de comunicació entre els actors que hi intervenen, els generadors, els distribuïdors i els consumidors.
L’objectiu d’aquestes xarxes és reduir les puntes de consum i augmentar l’eficiència energètica i econòmica del sistema elèctric i la seguretat de subministrament
Mario Bunge
Filosofia
Física
Físic i filòsof argentí.
Doctorat en física matemàtica per la Universidad Nacional de La Plata 1952 fou inicialment professor de física teòrica en aquesta universitat 1956-59 i a la de Buenos Aires 1959-66 Derivà després cap a l’epistemologia de la ciència a partir dels problemes d’interpretació de la mecànica quàntica i fou professor de filosofia a la mateixa universitat 1957-63 El 1966 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat McGill de Mont-real Quebec, on es jubilà l’any 2009 Exponent d’un racionalisme crític arrelat en l’empirisme, la filosofia analítica i el positivisme lògic, la seva obra és una…
soroll
Física
Conjunt de fenòmens vibratoris, generalment de l’aire, que són percebuts pel sistema auditiu i que provoquen en l’home, sota certes condicions, una reacció de rebuig.
La característica fonamental del soroll consisteix en el fet que l’ona acústica no té una periodicitat ni una longitud d’ona netament definides La font del soroll és un element vibrant que transmet les vibracions al medi elàstic on és immergit i aquest fa d’element de comunicació fins a arribar a l’oïda de l’home, ja sia d’una manera directa, ja deformada per les reflexions en el contorn L’estudi del soroll constitueix un dels punts importants de l’acústica Una part de l’energia de la vibració d’un cos es transmet al medi hom mesura la potència P — emesa per una font a través d’…
termòmetre

Escales termomètriques Celsius (centre), Réaumur (esquerra) i Farenheit (dreta)
© fototeca.cat
Física
Aparell destinat a la mesura de temperatures.
En sentit estricte hom anomena termòmetre els aparells el principi de mesura dels quals és basat en la dilatació d’una substància n'hi ha d’altres tipus, que reben noms particulars piròmetre, termoparell, termistància, etc, bé que, per la seva finalitat, també són termòmetres El termòmetre de gas és un dispositiu que mesura la temperatura T a què és sotmès el gas que el constitueix, per variació del volum V , si la mesura és feta a pressió P constant, o per variació de la pressió, si és el volum que roman constant en ambdós casos hom aplica la llei dels gasos PV = kT , on k és la…
Física 2017
Física
Una revolució astronòmica en marxa Gràfics de la primera detecció d’una fusió de dues estrelles de neutrons, a través dels detectors LIGO Hanford i Livingston, EUA i Virgo Itàlia © Lawrence Berkeley National Laboratory / Roy Kaltschmidt L’any 2016 va ser notícia l’observació d’ones gravitacionals que van fer els observatoris bessons LIGO als Estats Units La importància d’aquest fet va ser reconeguda el 2017 amb el premi Nobel de física, atorgat als científics Rainer Weiss, Barry C Barish i Kip S Thorne «per contribucions decisives al detector LIGO i l’observació d’ones gravitacionals» Més…
Física 2010
Física
Esquema que mostra l’estudi de la llum dels quàsars llunyans per a detectar l’asimetria en el valor de la constant d’estructura fina α © UNSW 2010 / Dr Julian Berengut La notícia de l’any en el camp de la física va ser la detecció d’una asimetria en el valor de la constant d’estructura fina å en direccions oposades de l’Univers Aquesta constant és una magnitud que indica la intensitat de la interacció responsable de mantenir units els electrons en els àtoms, i uns àtoms amb altres per formar molècules Des de fa anys, hi ha un gran interès a estudiar possibles canvis en el valor de å al llarg…