Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
llei de Biot i Savart

Llei de Biot i Savart
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Llei que dóna la inducció magnètica dB en un punt qualsevol P de l’espai, produïda per un element de corrent Idl que circula per un conductor:
essent μ 0 la permeabilitat magnètica del buit, I la intensitat del corrent, r la distància de l’element de corrent a P i θ l’angle entre els vectors d l i r En forma vectorial s’expressa per El camp total, suma de les contribucions de tots els elements de corrent es calcula fent Si el conductor és rectilini, aquesta expressió dóna el resultat essent R la distància perpendicular entre el conductor i el punt P en qüestió Quan les condicions de simetria ho permeten el camp magnètic pot calcular-se mitjançant el teorema d’Ampère
efecte termoelèctric Thomson
Electrònica i informàtica
Física
Efecte consistent en l’aparició d’un gradient de potencial al llarg d’un conductor quan és sotmès a un gradient de temperatura.
La magnitud i el sentit del potencial depenen del tipus de conductor Aquest efecte és caracteritzat pel coeficient de Thomson , anomenat també calor específica d’electricitat, que s’expressa en joule/coulomb graus centígrads Aquest efecte fou descobert pel físic anglès William Thomson el 1851
radiació de Čerenkov
Física
Llum irradiada per una partícula carregada en passar a través d’un medi no conductor a una velocitat més gran que la de la llum en aquest medi.
Aquest fenomen pot ésser enunciat, més exactament, de la manera següent quan una partícula carregada travessa amb velocitat v un medi no conductor d’índex de refracció n ν, emet radiació electromagnètica en totes les freqüències ν per a les quals la velocitat de fase c/n ν és menor que v Aquest efecte, observat per Čerenkov el 1934, fou completament interpretat per Tamm i Frank el 1937 La radiació de Čerenkov és especialment visible en les piscines d’aigua d’alguns reactors nuclears, on pren una coloració blanc-blavosa La principal aplicació de l’efecte Čerenkov és la detecció…
bescanviador de calor

Secció longitudinal esquemàtica d’un bescanviador de calor de feix tubular
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a transmetre calor d’un fluid a un altre que és a temperatura inferior.
Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en un cos cilíndric de…
dielèctric
Electrònica i informàtica
Física
Cos no conductor de l’electricitat.
Contràriament als conductors, en els dielèctrics les càrregues elèctriques no es poden moure lliurement i llur desplaçament no pot superar l’ordre de les dimensions atòmiques Els cossos amb aquestes característiques són anomenats aïllants , puix que un camp elèctric no hi crea cap corrent elèctric aquest camp, però, resta modificat per la presència del dielèctric En particular, les seves propietats expliquen el funcionament dels condensadors elèctrics La seva magnitud característica és la constant dielèctrica o permitivitat
ampere
Física
Unitat de força magnetomotriu en el sistema internacional (SI).
Es defineix com la força magnetomotriu produïda al llarg d’una corba tancada qualsevol que envolti un conductor, que transporti un corrent d’un ampere
intensitat de corrent elèctric
Electrònica i informàtica
Física
Magnitud que expressa el valor d’un corrent elèctric.
És la quantitat d’electricitat que travessa la secció d’un conductor en la unitat de temps La unitat en el SI és l’ampere
levitació

Entre un imant que cau i una placa de material conductor situada a sota apareixen forces de repulsió magnètica qeu no eviten la caiguda de l’imant (a). Amb cert tipus de semiconductor, la repulsió manté l’imant suspès (b). Diversos sistemes de levitació magnètica pewr moncarril s’ispiren en aquest principi: l’esquema (c) en mopstra un d’experimentat al Japó (repulsió entre electroimants i carrils metal·lics)
© Fototeca.cat
Física
Estat d’un cos sotmès a una força sustentadora que equilibra el seu pes, de manera que es manté en suspensió a una certa distància d’una superfície de referència.
En metallúrgia, hom empra la levitació per tal d’evitar els contactes materials del metall amb l’entorn fusió en levitació La levitació magnètica és el principi dels sistemes d’impulsió d’alguns transports avançats
comptador de Geiger-Müller
Física
Comptador que consta, essencialment, d’un cilindre metàl·lic hermèticament tancat i ple d’un gas rar a pressió convenient.
A l’eix del cilindre hi ha un fil conductor, aïllat i connectat a un potencial positiu respecte a la paret del cilindre Quan una partícula ionitzant entra dins el comptador, ionitza per xoc alguns dels àtoms del gas i provoca una descàrrega entre l’eix i la paret del cilindre Aquest impuls elèctric excita un auricular o un comptador numèric Els comptadors Geiger-Müller són emprats en la indústria, en medicina, en mineria i en investigació científica
volt
Física
Unitat SI de força electromotriu i de tensió.
És la tensió existent entre dos punts d’un conductor pel qual passa un corrent d’1 A i hi és dissipada una potència d’1 W Hom el representa amb el símbol V El 1881 fou definit el volt absolut , que posteriorment fou substituït 1910 per volt internacional, de valor gairebé igual 1 volt i n t = 1,00034 volts a b s, però després 1938 hom tornà a usar el primitiu Rep el seu nom del físic A Volta