Resultats de la cerca

Doctor en física per la Universitat de Stanford EUA, presentà el 1982 els primers indicis de la detecció de monopols magnètics, experiència que no ha estat, però, confirmada definitivament

Investigà fotogràficament la regió ultraviolada de l’espectre solar 1863 L’any 1874 demostrà, juntament amb Veltmann, la inexistència dels efectes de l’anomenat vent d’èter , que més tard fou confirmada amb les experiències de Michelson i Morley Estudià el magnetisme i l’electricitat atmosfèrica i ideà un tipus d’electròmetre de quadrants 1880

El positroni no és estable i la seva vida mitjana és d’1,2 × 10 10 s si les dues partícules que el formen tenen spins antiparallels, i d’1,4 × 10 -7 s si són parallels En el primer cas, en desintegrar-se per anihilació, apareixen dos fotons, i en el segon cas, tres L’existència del positroni fou confirmada el 1951 per Martin Deutsch

Establert als EUA des del 1946, treballà a la Universitat de Chicago amb Chen Ning Yang en física teòrica i després a la de Califòrnia i Berkeley i a l’Institute for Advanced Study a Princeton 1951 Les recerques iniciades el 1946 per ambdós físics sobre la conservació del principi de paritat permeteren d’enunciar el 1956 que el mesó φ i el γ eren una mateixa partícula, hipòtesi que fou confirmada el 1957 per Chen Shiung Wu El 1957 compartí amb el seu company Yang el premi Nobel de física

Estudià a la Universitat de Yale, on es graduà el 1948 El 1952 es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on feu recerques que més tard aprofità EP Wigner guanyador del premi Nobel el 1963 A partir del 1952 a la Universitat de Chicago i del 1955 al California Institute of Technology on es retirà el 1993, treballà sobre les partícules , que agrupà originalment per famílies proposà la idea del “camí òctuple” el 1964 a partir de la càrrega elèctrica, el  spin  i altres indicadors, establí comparacions amb la taula periòdica dels elements i formulà la teoria dels quarks , més tard…

Cursà estudis d’enginyeria a la Universitat de Bristol i es doctorà en física a la de Cambridge 1926, on fou professor de matemàtiques des del 1932 Ja existent una primera formulació coherent de la mecànica, gràcies als treballs de W Heisenberg, L de Broglie i E Schrödinger, el 1925 Dirac en desenvolupà una nova formulació de tipus matemàtic, independent d’aquella, per tal de calcular les diferents propietats de l’àtom, prenent com a base una àlgebra no commutativa El 1929 formulà, a Quantum Theory of the Electron , la teoria quanticorelativista de l’electró, substituint la usual equació de…

Afirma que per sota d’una certa temperatura crítica T els bosons tendeixen a acumular-se “condensar-se” en l’estat fonamental o estat de mínima energia una fracció finita del nombre total de bosons N és aleshores a l’estat fonamental constituint una acumulació macroscòpica en un estat quàntic La temperatura T ve donada per l’expressió T = h 2 / 2π mk 2,612 V/N -2/3 , essent h i k les constants de Planck i Boltzmann, i m, N i V la massa, el nombre de bosons i el volum que aquests ocupen, respectivament Aquest model explica els fenòmens de superfluïdesa La condensació fou formulada…

L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou…