Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
col·lisió
Física
Al nivell nuclear, interacció entre partícules (o entre una partícula i un nucli), considerades com a esferes materials.
Té com a conseqüència un bescanvi d’energia cinètica entre les partícules incidents collisió elàstica o difusió, l’emissió diferida d’energia collisió inelàstica o excitació o una transmutació o reacció nuclear captura En tots els casos, la teoria de la collisió pressuposa la validesa del principi de conservació de l’energia en el sistema físic format per les partícules que participen en la collisió La teoria cinètica del gasos, que n'explica el comportament clàssic, és l’aplicació de la teoria de la collisió a les molècules
cristall líquid
Física
Nom genèric de certes substàncies que presenten, dintre d’un cert interval de temperatura, una organització no prou ordenada perquè puguin ésser considerades sòlides ni prou desordenada per a ésser considerades líquides; els cristalls líquids són, doncs, substàncies en estat mesomorf.
Són formades per molècules llargues encadenades entre si, que presenten una polarització elèctrica manifestada sota d’un camp elèctric, per canvis en la transparència i en l’índex de refracció Aquesta característica s’utilitza per a la construcció de visualitzadors electroòptics En un visualitzador de cristall líquid, el líquid és tancat entre dues plaques de vidre molt prim en les quals, per un procés de vaporització al buit d’òxid d’estany-indi, es dibuixen les formes que faran d’elèctrodes i es reproduiran quan hom els apliqui una tensió El camp elèctric pot ésser continu, però també pot…
viscositat
© Fototeca.cat
Física
Resistència que ofereixen tots els fluids, i alguns sòlids, a canviar llur forma sota l’acció de forces exteriors.
Hom distingeix la viscositat absoluta, o dinàmica, de la cinemàtica La viscositat dinàmica mesura la força tangencial F que cal fer sobre una capa fluida, que es desplaça sobre una altra, per unitat de superfície S de contacte i de velocitat de desplaçament Hom l’escriu η Y Fl/Sv , l essent el gruix de fluid que forma les dues capes considerades la unitat de mesura en el sistema SI és el poiseuille, i en el sistema CGS, el poise La viscositat dinàmica és funció de la temperatura, però pràcticament independent de la pressió per a gasos líquids La viscositat cinemàtica és la…
col·loide
Física
Química
Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables.
Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres…
puntual
Astronomia
Física
Dit de les fonts radiants les dimensions de les quals poden ésser negligides i, per tant, poden ésser considerades matemàticament com un punt emissor.
mol
Física
Unitat de quantitat de matèria que equival a la d’un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 kg de carboni 12.
El mol és una de les set unitats bàsiques del SI fou afegit a les altres sis el 1971 La definició del mol és, alhora, un aclariment del significat de la magnitud física anomenada quantitat de matèria , que cal distingir de la massa la matèria és constituïda per entitats elementals àtoms, ions, molècules, electrons, d’altres partícules fonamentals o agrupacions de partícules fonamentals en el sentit que, en un determinat procés, són aquestes entitats elementals les que intervenen com a subjectes hom diu que dues mostres de matèria, formades, per exemple, per àtoms, ions o molècules, tenen la…
cristall
Física
Cos format per solidificació, amb els àtoms disposats segons un model repetit periòdicament en les tres dimensions de l’espai.
De fet, no hi ha cap cristall que segueixi aquest model ideal, puix que tots presenten imperfeccions, bé en forma d’àtoms distints als que componen el cristall tipus, bé en forma de buits creats per la desaparició d’alguns àtoms Malgrat això, per a l’estudi de la matèria cristallina hom admet la hipòtesi d’uniformitat total, que permet de simplificar-ne els càlculs a fi d’aconseguir que els resultats s’acostin molt a la realitat, les imperfeccions dels cristalls reals són considerades com a pertorbacions de la situació ideal homogènia Matemàticament el postulat bàsic elemental…
fusió nuclear
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la reunió de dos nuclis atòmics per a formar-ne un altre de més pesant, amb possible emissió d’un neutró o d’un protó.
La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950 La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos L’energia d’enllaç dels nuclis atòmics nucli per nucleó passa per un màxim per a nuclis de nombre atòmic A al voltant de 60 és per això que els nuclis lleugers A <60 alliberen energia en fusionar-se, i els pesants A >60 ho fan en fissionar-se Les principals reaccions de fusió són Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de…
massa
Física
En la mecànica clàssica, magnitud invariable definida com la relació constant que hi ha entre tota força que s’aplica a un punt material i l’acceleració que aquesta li produeix.
Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…
Arquimedes
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic grec.
Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en què fou…