Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
massa efectiva
Física
Valor que hom dóna a la massa d’un dels components d’un sistema físic compost per tal que hom pugui considerar el sistema simple, equivalent, pel que fa al problema dinàmic, al compost.
Així, per exemple, quan hom estudia el moviment d’un planeta al voltant del Sol, pot estudiar-lo com si fos un sistema de dos cossos interaccionants, i resoldre el moviment de cadascun d’ells, o bé considerar només el moviment del planeta al voltant del centre de massa del sistema planeta-Sol, tot considerant com a massa del planeta la seva massa efectiva , que és donada per μ = m p M S / m p + M S , on m p i M S són les masses del planeta i del Sol, respectivament Hom troba conceptes similars en d’altres parts de la física
teories de galga
Física
Nom genèric de les teories de camp basades en la idea que l’exigència d’una invariància
de la dinàmica sota un determinat tipus de transformació dels camps de matèria implica haver de considerar una interacció
que ha de comportar-se d’una forma ben determinada.
Per tal d’entendre millor el plantejament general de les teories de galga, és útil de considerar, primerament, el cas de l’electromagnetisme Segons la mecànica quàntica no relativista, el comportament d’una partícula carregada lliure no sotmesa a cap interacció exterior és controlat per l’equació de Schrödinger Segons la interpretació que la mecànica quàntica fa de la funció d’ona, només la norma ∥ψ x , t ∥ 2 té una interpretació física, és a dir, és mesurable per tant, una indefinició de la fase de la funció d’ona és permissible i, fins i tot, desitjable L’equació de Schrödinger…
centre de gravetat
Física
Punt d’un cos on hom pot considerar concentrat el pes d’aquest.
En un camp gravitatori uniforme coincideix amb el centre de massa
esdeveniment
Física
Matemàtiques
Cadascun dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria.
Si Ω és el conjunt de tots els resultats possibles en l’experiència, cadascun dels esdeveniments correspon a un subconjunt de Ω
centre instantani de rotació
Física
Punt en què concorren les normals a la trajectòria d’un punt material mòbil corresponents a dos instants de temps molt pròxims, t
i t
+ dt
.
En aquest instant t , hom pot considerar que el moviment del punt és una rotació al voltant d’aquest centre instantani, per la qual cosa és anomenat també centre de curvatura
excitó
Física
Excitació quàntica elemental.
Representa un estat excitat en què hi ha un transport d’energia sense moviment de càrrega elèctrica Hom pot considerar-lo com el conjunt d’un electró i un forat lligats electrostàticament
ombra
Astronomia
Física
Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.
En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi
transferència lineal d’energia
Física
Per a un medi determinat i unes partícules carregades determinades que el travessen, energia mitjana impartida localment al medi per la partícula carregada per unitat de longitud del seu recorregut.
L’expressió “impartida localment” es pot referir o bé a una distància màxima des de la traça o a un valor màxim de la pèrdua d’energia en cada interacció per sobre de la qual les pèrdues no es poden considerar locals S'acostuma a representar de forma abreujada per la sigla TLE en terminologia anglesa LET i el seu símbol és L
Claude Guillermet de Bérigard
Filosofia
Física
Físic i filòsof francès.
Pensà una teoria atomista, basada en la idea de corpuscles arrodonits, amb la qual discutí la natura dels composts Avançà la teoria corpuscular de la llum i l’atracció de les masses La seva obra principal és Dubitationes in dialogum Galilaei Lyncei 1632, en la qual manifestà el seu desacord amb Galileu, atès que persistí sempre a considerar la Terra com a immòbil
espai de Minkowski
Física
Espai que resulta en considerar que les tres coordenades de l’espai ordinari, juntament amb el temps, formen un sol espai de quatre dimensions.
És anomenat també espaitemps , i fou introduït per HMinkowski a fi de presentar d’una manera elegant i simple la formulació matemàtica de la relativitat especial