Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Walter Schottky
Física
Físic suís.
Fou professor a Rostock 1923-26 i contribuí decisivament al desenvolupament de l’electrònica, de la teoria electrònica dels metalls i semiconductors i de l’emissió termoelectrònica, on descobrí l’efecte que duu el seu nom
Edwin McMillan
Física
Físic nord-americà.
Descobridor dels elements transurànics neptuni Np i plutoni Pu i inventor del sincrociclotró, contribuí decisivament a les investigacions sobre energia nuclear Obtingué el premi Nobel de química l’any 1951, juntament amb el seu collaborador Glenn T Seaborg
Friedrich Kohlrausch
Física
Físic alemany.
Fill de Rudolf Kohlrausch, continuà alguns dels estudis del seu pare sobre mesuraments electrodinàmics, i es destacà especialment dins el camp de l’electroquímica, en el qual contribuí a perfeccionar la teoria de la dissociació electrolítica d’Arrhenius
Julius-Robert von Mayer
Física
Físic i metge alemany.
Es doctorà a la Universitat de Tübingen Contribuí a la formació de la termodinàmica, sobretot amb els seus estudis sobre la determinació quantitativa de l' equivalent mecànic de la calor i sobre el principi de conservació de l’energia, que ell intentà d’aplicar als éssers vius i a l’estudi dels fenòmens còsmics
Vito Volterra

Vito Volterra
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic italià.
Contribuí notablement a l’estudi de l’anàlisi funcional i de les equacions integrodiferencials Són importants les aplicacions que féu de les matemàtiques al camp de la biologia, com ara per a l’estudi del creixement, de la lluita per la vida, de les lleis de Mendel, etc Féu també estudis de mecànica i d’òptica
Giovanni Aldini
Física
Físic italià.
Fou catedràtic de física a la Universitat de Bolonya Nebot de Galvani, de qui contribuí a vulgaritzar i a difondre l’obra del seu oncle, en contraposició de les teories de Volta, estudià les aplicacions mèdiques de l’electricitat i escriví obres sobre galvanisme També s’ocupà de problemes tècnics com la construcció de fars i la protecció contra incendis
Vitalij L. Ginzburg
Física
Físic rus.
Estudià a la Universitat Estatal de Moscou i dugué a terme la seva tasca d’investigació a l’Institut Lebedev Especialitzat en física teòrica i astrofísica, contribuí al desenvolupament de la primera bomba d’hidrogen soviètica Les seves investigacions tractaren temes com la superconductivitat i la superfluïdesa o la teoria de la condensació de Bose-Einstein Rebé el premi Nobel de física el 2003, juntament amb AAAbrikosov i JLeggett
Frédéric Joliot
Física
Físic francès, deixeble i gendre de Marie Curie.
Alt comissari francès de l’Énergie Atomique, fou president del Consell Mundial de la Pau i rebé el premi Nobel de química, juntament amb la seva muller, l’any 1935 Continuant les recerques dels Curie, descobrí la radioactivitat artificial i els primers radioisòtops no naturals Intervingué en els primers treballs encaminats a l’alliberament de l’energia atòmica fissió de l’urani i contribuí al descobriment dels neutrons
Richard Phillips Feynman
Física
Físic nord-americà.
Pertangué al departament atòmic de la Universitat de Princeton 1942-43, collaborà en les investigacions del laboratori nuclear a Los Alamos 1943-45 i contribuí en el desenvolupament de la bomba atòmica El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, amb JSSchwinger i STomonaga, per llurs treballs sobre electrodinàmica Desenvolupà una teoria de la desintegració beta Escriví, entre altres obres, Quantum Electrodinamics 1961, Theory of Fundamental Processes 1961 i Feynman Lectures on Physics 1963-64
John Ambrose Fleming
Física
Físic anglès.
Estudià a Londres 1870 i a Cambridge 1877-80 Treballà com a professor de física i de matemàtica a l’University College de Nottingham 1881 i com a enginyer de l’Edison Electric Light Co Féu investigacions sobre les aplicacions pràctiques de la llum, amb les quals contribuí al desenvolupament de les bombetes elèctriques de l’enllumenament, del telèfon i de la telegrafia sense fils Descobrí el tub termoiònic díode i les anomenades regles de Fleming o dels tres dits