Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ones hertzianes
Física
Ones electromagnètiques de freqüència inferior a les de les ones òptiques.
Hom acostuma a fixar convencionalment el límit superior en 3 000 GHz
sentit
Física
Matemàtiques
Cadascuna de les dues maneres en què hom pot recórrer una línia determinada.
Generalment els dos sentits possibles d’una direcció són anomenats sentit positiu i sentit negatiu i fixats convencionalment
potencial electroestàtic

Secció de les superfícies d’igual potencial electroestàtic en el camp elèctric E creat per una càrrega positiva (a dalt), per dues càrregues positives (al centre) i per dues càrregues de signe oposat (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Funció escalar el gradient de la qual defineix un camp elèctric.
El potencial electroestàtic pot ésser definit en qualsevol punt de l’espai en què pugui arribar la pertorbació deguda a una o a diverses càrregues elèctriques Suposant que la influència d’aquestes càrregues sigui negligible a l’infinit, el potencial en un punt mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva de l’infinit fins en aquest punt La diferència de potencial tensió entre dos punts mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva d’un punt a l’altre Convencionalment hom atribueix el valor 0 al potencial de la…
polarització

fototeca.cat
©
Física
En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a conferir una direcció ben definida al camp elèctric E
que caracteritza les ones que formen la radiació.
Convencionalment, hom anomena pla de vibració el que conté E i la direcció de propagació, i pla de polarització el que conté la direcció de propagació i és perpendicular al pla de vibració Cap al 1690, Huygens s’adonà que, després de travessar un cristall d’espat d’Islàndia, la llum presentava unes característiques diferents de les inicials, però no sabé trobar-hi cap explicació, i fou Malus, el 1808, que, en descobrir que la llum reflectida per un mirall sota un angle ben determinat angle de polarització presentava les mateixes propietats que les observades per Huygens amb l’…
termodinàmica química
Física
Química
Branca de la termodinàmica dedicada a l’estudi general de les relacions entre l’energia i els processos químics que forneix una base teòrica per a la racionalització dels diversos capítols de la química on són presos en consideració els bescanvis d’energia.
Comprèn la termoquímica, en l’estudi de la qual hom fa ús de les funcions termodinàmiques, energia interna i entalpia l'estàtica química, on entren en joc les funcions derivades del segon principi de la termodinàmica, principalment l’entropia i l’entalpia lliure de Gibbs i una part important de l'electroquímica, que és sistematitzada emprant aquesta darrera funció, equivalent al treball útil que hom pot obtenir d’una reacció química, a pressió i temperatura constants Aquestes funcions termodinàmiques es relacionen amb les equacions d’estat dels sistemes materials, establertes a…
microscopi òptic

Parts del microscopi òptic i recorregut de la llum incident i de la llum transmesa
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions mitjançant un sistema òptic que en dóna una imatge augmentada.
El primer tipus de microscopi òptic que hom construí, l’anomenat microscopi simple , que no és més que una lupa muntada sobre un suport amb un dispositiu d’illuminació, és conegut des de mitjan s XV un dels iniciadors i primer constructor fou Antoni van Leeuwenhoek Fou probablement cap a la fi del s XVI o cap al començament del s XVII que hom emprengué, a l’encop i a diferents llocs, la realització del microscopi compost , que consisteix, essencialment, en la combinació de dues lents muntades en un tub No hi ha un acord unànime sobre qui en fou l’inventor hom n'ha atribuït la invenció a…
color

Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…