Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
equació baromètrica
Física
En un gas, equació que dóna la densitat de les seves partícules en funció de l’energia potencial d’aquestes quan el gas és sotmès a un camp de gravitació:.
n = n o e - m g z / k T , essent n o la densitat al nivell z = 0 , m la massa d’una partícula, g l’acceleració del camp de gravitació, z la coordenada d’espai mesurada sobre una línia de força del camp de gravitació, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta És un cas particular de la fórmula general de la distribució de Boltzmann
equacions de Lagrange
Física
Equacions diferencials que descriuen el moviment d’un sistema mecànic.
Donat un sistema de coordenades generalitzades, és a dir, un sistema qualsevol de coordenades q 1 , q 2 , , q n que permeti d’especificar les posicions de les partícules del sistema mecànic, les n equacions de Lagrange, una per a cadascuna de les coordenades generalitzades, són on L és el lagrangià i q i la velocitat generalitzada, és a dir, la derivada respecte al temps de la coordenada q i Les equacions de Lagrange, establertes ja per Euler i anomenades també d’Euler-Lagrange , són, en la major part dels problemes interessants, equivalents a les equacions de Newton, sobre…
teoria de la relativitat

Segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos augmenta amb la velocitat (m massa del cos en repòs, m0 massa del cos a la velocitat v/c velocitat de la llum)
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació de…
teoria de Planck
Física
Teoria enunciada per Planck el 1900 per tal de trobar una formulació que satisfés l’experiència en la radiació d’un cos negre, després d’haver fracassat la teoria clàssica amb la fórmula de Rayleigh-Jeans, i segons la qual qualsevol sistema físic en què la coordenada que el caracteritzi efectuï oscil·lacions harmòniques simples, només pot tenir una energia total E que satisfaci la relació E = nhν, on n és un enter (dit nombre quàntic), h la constant de Planck i νla freqüència d’oscil·lació.