Resultats de la cerca

El potencial electroestàtic pot ésser definit en qualsevol punt de l’espai en què pugui arribar la pertorbació deguda a una o a diverses càrregues elèctriques Suposant que la influència d’aquestes càrregues sigui negligible a l’infinit, el potencial en un punt mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva de l’infinit fins en aquest punt La diferència de potencial tensió entre dos punts mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva d’un punt a l’altre Convencionalment hom atribueix el valor 0 al potencial de la Terra La…

Disposà un disc electritzat que girava a gran velocitat i demostrà mitjançant unes agulles magnètiques que es produïa un camp magnètic per efecte del camp elèctric creat pel disc

Si després d’haver-se creat les llacunes hom escalfa la substància, els àtoms desplaçats poden tornar a ocupar llur lloc, desapareixen les llacunes i s’allibera una quantitat d’energia calorífica superior a la fornida en l’escalfament

Hom la defineix com la integral de línia del vector intensitat de camp H al llarg d’una línia tancada Aquesta magnitud, que presenta una analogia formal amb la força electromotriu, equival al treball necessari per a desplaçar una unitat de pol magnètic, seguint un circuit magnètic tancat En el cas d’un camp magnètic creat per una bobina o un electroimant, és igual a l'excitació magnètica La unitat SI de força magnetomotriu és l' ampere o, en el cas d’una bobina, l' ampere volta En el sistema CGS electromagnètic és mesurada en gilberts Sol ésser abreujada mitjançant les sigles…

En el cas de les ones electromagnètiques, el principi de superposició diu que el camp creat per dues partícules és igual a la suma dels camps creats separadament per cada partícula En el cas de les partícules quàntiques, el principi de superposició diu que l’estat dinàmic d’un sistema de dues partícules, definit per la funció d’ona ψ, és igual a la suma dels estats dinàmics de cadascuna de les partícules que el componen, definits per les funcions d’ona ψ 1 i ψ 2 , és a dir, es compleix que ψ = ψ 1 + ψ 2

Es doctorà a la Universitat de Barcelona, on fou professor 1899-1905 El 1905 guanyà la càtedra de física i química de l’institut d’ensenyament mitjà de Girona el 1919 li fou confiada la direcció dels ensenyaments de física i química de l’Instituto-Escuela de Madrid Fou catedràtic de l’institut de Tarragona 1921-32 El 1932 fou nomenat director de l’Institut-Escola de Barcelona, creat per la Generalitat, i presidí 1932-33 la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques Pedagog notable, deixà llibres de text, com Compendio de química 1921, Problemas de física…

Antigament hom considerava que un imant permanent era constituït de masses magnètiques i que, en completa analogia amb la llei de Coulomb de l’electroestàtica, la intensitat del camp magnètic creat per una massa magnètica puntual q m en un punt del buit de vector de posició r era H = q m /4πμ o r / r 3 , on μ o és la permeabilitat del buit i r és el mòdul del vector r la força exercida sobre una altra massa magnètica q' m era aleshores F = q' m H Aquesta aproximació coulombiana a la magnetoestàtica ha estat abandonada, però illustra el fet que el camp magnetoestàtic és…

Graduat el 1922, el 1927 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i treballà amb Rutherford en recerca nuclear Hi descobrí el triti i les reaccions del deuteri, base de la física termonuclear Professor a la Universitat de Birmingham 1937, durant la Segona Guerra Mundial treballà en aplicacions militars ideà el magnetró de cavitat ressonant que, gràcies a l’emissió d’ones radioelèctriques molt curtes, augmentà avantatjosament la capacitat de detecció de l’aviació enemiga La seva contribució al projecte Manhattan fou central, ultra pels descobriments fets a Cambridge, per la seva collaboració…

Es planteja facilitar a investigadors d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina llur formació i el contacte amb científics de països amb major potencial en recerca Finançat en el 90% pel govern italià, a més de la UNESCO i l’AIEA, els darrers anys ha tingut problemes econòmics que n'amenacen la supervivència