Resultats de la cerca

L’eix comú serà la característica simètrica del sistema cristallí Aquest concepte és íntimament relacionat amb la noció d’operació de simetria Les operacions de simetria que pot tenir la xarxa d’un cristall, a part les simetries de translació que hom suposa per hipòtesi, són rotacions respecte a un eix, reflexions respecte a un pla, inversions respecte a un punt i operacions compostes d’una translació seguida d’una rotació o d’una reflexió Els tres primers tipus de simetria són anomenats puntuals , perquè sempre hi ha almenys un punt del cos que no es mou quan s’efectua l’operació Totes les…

Segons la mecànica quàntica, els nivells d’energia d’un electró en un àtom o molècula aïllats són discrets, és a dir, només són possibles uns certs valors de l’energia, essent impossible la resta El mateix s’esdevé per a un gas en condicions normals de densitat i temperatura En canvi, quan la matèria s’agrupa en un estat condensat , caracteritzat per una alta densitat gas comprimit, líquid o sòlid, es produeix una interacció entre els àtoms que modifica els nivells d’energia dels electrons Si hom considera el sòlid com a sistema cristallí perfecte, resulta que el potencial a què és sotmès un…

En augmentar la temperatura d’un sòlid cristallí, va augmentant també l’amplitud de vibració dels àtoms de la xarxa cristallina, fins que, en arribar a una certa temperatura, anomenada temperatura de fusió o punt de fusió , l’ordre cristallí comença a desaparèixer i s’inicia la fusió del sòlid, durant la qual la temperatura es manté constant El punt de fusió és fix i diferent per a cada substància cristallina, bé que depèn de la pressió Les substàncies amorfes, com és ara la cera, el vidre i la major part dels aliatges, no tenen un punt de fusió fix Hom anomena calor de fusió la calor…

Ara bé, entre gra i gra hi ha una capa d’interconnexió o ciment de material no cristallí Entre altres, hom utilitza semiconductors policristallins, com l’òxid de zinc per a aplicacions especials, com díodes varistors i el silici policristallí per a realitzar les portes dels dispositius MOS, ja que presenta avantatges tecnològics respecte a les portes de metall

Estudià la fisiologia de la visió, i descobrí la funció d’acomodació del cristallí elaborà una teoria sobre la visió dels colors, i també sobre l’astigmatisme També s’interessà per diverses qüestions d’òptica i acústica, i, en mecànica, per l’elasticitat, que investigà i mesurà, i establí el concepte del mòdul de Young Fou també un notable egiptòleg, i publicà diversos estudis sobre els jeroglífics Hieroglyphics , 1823-28, sobre el demòtic i sobre la pedra de Rosetta

Professor d’astronomia a la Universitat de Lió i de física a l’École Polytechnique de París Elaborà la teoria reticular dels cristalls, en la qual explica la possibilitat de formar xarxes cristallines tridimensionals per apilament de xarxes planes, i deduí les 14 xarxes de translació o de Bravais 1850 sistema cristallí Aquestes xarxes ja havien estat descrites el 1850 per Frankenheim La teoria reticular, que permet d’explicar l’anisotropia i la simetria dels cristalls, ha estat comprovada per mitjà de la difracció de raigs X

Es doctorà a la Universitat de Munic 1910 i ocupà la càtedra de física a les universitats de Zuric, Utrecht, Göttingen i Leipzig El 1940 s’exilià als EUA, on fou nomenat professor de la Cornell University, Ithaca Nova York Estudià la teoria de les dissolucions de sals, els moments dipolars i l’estructura molecular Estengué la idea de la ionització de les sals en dissolució d’Arrhenius a l’estat sòlid cristallí, investigà el cas de les solucions concentrades i determinà de forma quantitativa el nivell d’associació existent entre les molècules de solut i les de dissolvent Els seus treballs…