Resultats de la cerca

En augmentar la temperatura d’un sòlid cristallí, va augmentant també l’amplitud de vibració dels àtoms de la xarxa cristallina, fins que, en arribar a una certa temperatura, anomenada temperatura de fusió o punt de fusió , l’ordre cristallí comença a desaparèixer i s’inicia la fusió del sòlid, durant la qual la temperatura es manté constant El punt de fusió és fix i diferent per a cada substància cristallina, bé que depèn de la pressió Les substàncies amorfes, com és ara la cera, el vidre i la major part dels aliatges, no tenen un punt de fusió fix Hom anomena calor de fusió la calor…

Depèn de la temperatura i de l’estat en què es troba la superfície forma cristallina, impureses adherides

L’existència d’aquest efecte fou teoritzada en primer lloc per Philip WAnderson el 1958, quan estudiava la conductivitat electrònica per difusió dels electrons en una xarxa cristallina amb desordre Des del punt de vista quàntic, els electrons responsables de la conductivitat elèctrica ocupen la banda de conducció en un sòlid, i el seu estat quàntic es pot representar per mitjà d’una ona que es desplaça per la xarxa cristallina formada pels ions Les impuritats i els defectes presents en el medi equivalen a obstacles contra els quals xoca aquesta ona, de manera que hi ha una resistència al…

Ha fet recerques sobre els raigs X, física nuclear, teoria quàntica, estructura cristallina, magnetisme, etc L’any 1916 desenvolupà, amb Debye, un procediment d’aplicació dels raigs X a la indústria, per a l’anàlisi de substàncies en pols

En la teoria BCS de la superconductivitat, dos electrons s’aparellen per les interaccions induïdes per les vibracions de la xarxa cristallina del material fonons Anàlogament, hom ha pogut observar aparellament d’àtoms fermiònics en gasos ultrafreds fortament interaccionants de liti-6 i de potassi-40

L’experiment consistí a bombardejar un cristall de níquel amb un feix d’electrons a la placa receptora hom observà, com en el cas dels raigs X, que els electrons eren difractats per la xarxa cristallina Aquest resultat demostrà experimentalment la hipòtesi de De Broglie el qual atribuí propietats ondulatòries a les partícules de matèria

Professor de física a Uppsala Estudià qüestions d’òptica cristallina i metàllica i d’espectrografia Descobrí l’hidrogen, el manganès, el titani i l’alumini en l’espectre solar i fou el primer a mesurar en valor absolut les longituds d’ona Hom dóna el seu nom a la unitat de longitud emprada per a mesurar les longituds d’ona i les distàncies interatòmiques àngstrom

De fet, no hi ha cap cristall que segueixi aquest model ideal, puix que tots presenten imperfeccions, bé en forma d’àtoms distints als que componen el cristall tipus, bé en forma de buits creats per la desaparició d’alguns àtoms Malgrat això, per a l’estudi de la matèria cristallina hom admet la hipòtesi d’uniformitat total, que permet de simplificar-ne els càlculs a fi d’aconseguir que els resultats s’acostin molt a la realitat, les imperfeccions dels cristalls reals són considerades com a pertorbacions de la situació ideal homogènia Matemàticament el postulat bàsic elemental equival a dir…