Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
John Desmond Bernal
Física
Mineralogia i petrografia
Cristal·lògraf, físic i historiador de la ciència britànic.
Estudià física a Cambridge, on s’inicià en la investigació en el camp de la cristallografia estructural, dirigit per William Bragg L’any 1937 ocupà la càtedra de física al Birkbeck College, a la Universitat de Londres, i des del 1963 la de cristallografia, al mateix centre La seva contribució a l’estudi de l’estructura dels líquids és notable Bernal és autor d’obres d’àmplia difusió, on, des d’una posició marxista, estudia la història i la problemàtica del desenvolupament científic en la seva relació amb la realitat social The Social Function of Science 1939, The Freedom of Necessity 1949,…
Woldemar Voigt
Física
Físic alemany.
Professor a diverses universitats alemanyes, féu recerques en cristallografia, termodinàmica i magnetoòptica, camp en el qual descobrí l’efecte que duu el seu nom Publicà Thermodynamik 1903-04 en dos volums i Lehrbuch der Kristallphysik 1910
quasicristall
Física
Cos la distribució dels àtoms o molècules del qual no formen ni una xarxa cristal·lina (ja que no hi ha un reticle elemental que es repeteixi regularment) ni un vidre (ja que els àtoms no estan totalment desordenats), sinó que formen una distribució espacial ordenada encara que no periòdica.
La seva simetria és pentagonal, que és prohibida en la cristallografia clàssica Les figures de Penrose en foren el precursor teòric, però l’obtenció física d’un quasicristall no s’esdevingué fins el 1974 Les característiques mecàniques d’aquests materials en especial, llur gran resistència els fan objecte d’un gran interès
Jerome Karle
Física
Químic i físic nord-americà.
Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls
llei de Bragg

Llei de Bragg
© fototeca.cat
Física
Llei que afirma que la interferència de les ones (raigs X o γ, o ones associades a electrons o neutrons, la longitud d’ona de les quals sigui comparable amb les distàncies atòmiques en qüestió) reflectides pels plans d’un cristall és constructiva i forma, per tant, un patró de difracció, si se satisfà l’expressió sin φ = n λ / 2d, essent φ l’angle format per la direcció de propagació del feix incident i els plans del cristall, λ la longitud d’ona incident, d la distància entre els plans del cristall, i n un enter que dóna el nombre d’ordre de la reflexió.
Per a una certa configuració del sistema donada per λ i d , hom pot anar variant l’angle φ fins aconseguir una figura de difracció palesa Aleshores, hom pot esbrinar, bé la distància d entre plans del cristall si coneix λ, o bé la longitud d’ona incident si coneix d La llei de Bragg és útil en cristallografia, per tal com permet de determinar els paràmetres d’un cristall difracció de raigs X
Franz Ernst Neumann
Física
Físic alemany.
En dues memòries presentades el 1845 i el 1848, elaborà la teoria del potencial d’inducció mútua entre dos circuits i fixà matemàticament el valor de la força electromotriu engendrada pel moviment d’un conductor dins un camp electromagnètic En contraposició a Fresnel, enuncià la teoria que considerava les ones lluminoses paralleles al pla de polarització En el terreny de la cristallografia, comprovà la influència de la temperatura en l’estructura dels cristalls del bòrax i del guix i investigà també la conductibilitat tèrmica i elèctrica en els cossos sòlids
física de l’estat sòlid
Física
Branca de la física de la matèria condensada que comprèn l’estudi de les propietats i l’estructura de la matèria sòlida, tant cristal·lina com no cristal·lina.
Constitueix la base teòrica de la ciència de materials i se serveix de disciplines com la cristallografia, la mecànica quàntica, l’òptica, la termodinàmica i l’electromagnetisme Hom considera l’article del 1907 d’Albert Einstein sobre la teoria de la calor específica dels sòlids on introduí la idea que les vibracions de la xarxa dels dels seus àtoms és responsable de les seves propietats termodinàmiques com el primer de la física de l’estat sòlid Ha estat fonamental per al desenvolupament de l’electrònica, en la creació dels transistors i en l’estudi de la composició i el…
Física 2011
Física
Esfera d’un mol de silici pràcticament perfecta que servirà per a definir el valor de la unitat de massa, el quilogram © CSIRO - Australian Centre for Precision Optics Aquest any va començar amb la notícia d’un experiment espectacular pel que fa al grau de precisió que s’ha assolit Es tracta d’un experiment motivat per la necessitat de trobar un patró per a definir la unitat de massa –el quilogram– a partir de constants fonamentals que es puguin mesurar en qualsevol laboratori, en lloc de basar-se en el patró de platí i iridi que es conserva a l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de…
Física 2012
Física
El bosó de Higgs, finalment Presentació de la descoberta d'una nova partícula amb relació al bosó de Higgs © CERN / CMS Collaboration En el camp de la física, la notícia que sens dubte ha omplert més pàgines de diaris i blocs, i més minuts de televisió, va ser la detecció d'una nova partícula al Gran Collisionador d'Hadrons LHC del Laboratori Europeu de Física Nuclear CERN de Ginebra Les dades recollides durant el 2011 i la primera meitat del 2012 van ser anunciades, enmig d'una gran expectació, mitjançant una conferència científica conjunta dels experiments ATLAS i CMS de l'LHC i una roda de…
microscopi òptic

Parts del microscopi òptic i recorregut de la llum incident i de la llum transmesa
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions mitjançant un sistema òptic que en dóna una imatge augmentada.
El primer tipus de microscopi òptic que hom construí, l’anomenat microscopi simple , que no és més que una lupa muntada sobre un suport amb un dispositiu d’illuminació, és conegut des de mitjan s XV un dels iniciadors i primer constructor fou Antoni van Leeuwenhoek Fou probablement cap a la fi del s XVI o cap al començament del s XVII que hom emprengué, a l’encop i a diferents llocs, la realització del microscopi compost , que consisteix, essencialment, en la combinació de dues lents muntades en un tub No hi ha un acord unànime sobre qui en fou l’inventor hom n'ha atribuït la invenció a…