Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
balança de Roberval

Esquema simplificat d’una balança de Roberval; en blau el sistema mòbil desplaçat de la posició d’equilibri
© Fototeca.cat
Física
Balança de braços iguals en la qual els plats, en lloc de penjar dels extrems del canastró, reposen damunt dos ganivets, restant així al descobert per a fer fàcil la manipulació dels pesos i de la mercaderia.
Fou molt utilitzada comercialment abans de la difusió de la balança automàtica L’estabilitat dels plats damunt els respectius ganivets és aconseguida mitjançant dues tiges C 1 D 1 i C 2 D 2 , connectades entre elles per una barra D 1 DD 2 , que gira al voltant del punt fix D , la qual fa de segon canastró i que, juntament amb el primer, forma un parallelogram articulat en el qual els costats més curts tiges es desplacen sempre verticalment i els punts dels canastrons situats a l’eix de la balança romanen fixos
espectre d’emissió

Tres espectres d’emissió ; de dalt a baix: espectre continu obtingut emprant la radiació emesa per una làmpada d’incandescència; espectre continu damunt el qual s’ha superposat un espectre de ratlles, i que és degut a la radiació emesa per fluorescència; i espectre de ratlles, que és l’espectre d’arc dels ferro
Física
Espectre de la radiació electromagnètica emesa per una substància.
Pot ésser continu com en líquids o sòlids incandescents, de ratlles com en gasos luminescents o de bandes com en gasos excitats sense dissociar L’espectre d’emissió d’una substància depèn de la seva composició química i del seu estat físic en el moment de l’emissió A l’hora de caracteritzar-lo, hom dóna la intensitat de cada component monocromàtica en funció de la longitud d’ona o bé, si és format només de ratlles, hom dóna els valors de les corresponents longituds d’ona Aquestes caracteritzen, espectroscòpicament, la substància emissora
actinometria
Física
Mesura de la intensitat de les radiacions en general i de les radiacions solars en particular.
Té una gran importància a causa de les radiacions solars, que actuen no solament damunt la meteorologia i la climatologia, sinó també damunt el desenvolupament de la vida vegetal i animal
autocol·limació
Física
Mètode per a col·locar una font lluminosa puntual exactament en el focus objecte d’un sistema òptic.
Hom disposa un mirall pla a l’espai imatge i hom va variant la posició de la font puntual fins que la imatge final es formi just damunt seu
sobreescalfament
Física
Escalfament d’un vapor per damunt de la seva temperatura d’ebullició.
Algunes màquines tèrmiques treballen amb vapor d’aigua a una temperatura força superior a 100°C, o sia amb vapor d’aigua sobreescalfat
calibrador òptic
Física
Peça de vidre, una de les cares de la qual ha estat acuradament polida per tal d’aconseguir-ne un aplanament o una esfericitat el més perfectes possible.
És utilitzada per a verificar la perfecció de les superfícies òptiques, atès que, en collocar el calibrador damunt d’una d’aquestes, es formen franges d’interferència que palesen els defectes
regel
Física
Geologia
Formació de gel a partir de l’aigua líquida, prèviament fosa per compressió, quan disminueix novament la pressió sobre el sistema.
És un fenomen característic dels pocs materials que, com l’aigua, tenen una densitat més gran a l’estat líquid que al sòlid, i és el responsable de bona part de l’acció erosiva de l’aigua damunt les roques
antiferromagnetisme
Física
Magnetisme que presenten alguns metalls, aliatges i sals dels elements de transició (com el FeO, MnO, MnO 2
), en què la susceptibilitat magnètica és molt baixa però creix amb la temperatura.
Per sota d’una temperatura característica, la temperatura de Neel, els àtoms s’ordenen espontàniament presentant spins antiparallels de manera que el moment resultant és nul i s’evidencia poc magnetisme exterior Per damunt de la temperatura de Neel el material esdevé paramagnètic Un camp magnètic intens pot arribar a transformar l’antiferromagnetisme en ferromagnetisme magnetisme
diagrama d’Ellingham

Diagrama d’Ellingham
© fototeca.cat
Física
Representació gràfica de la variació de l’energia lliure de formació d’una substància en funció de la temperatura i que permet l’anàlisi termodinàmica visual de la possibilitat d’una reacció química.
Així, per exemple, en el cas de la formació d’òxids, la reducció del magnesi és termodinàmicament possible per damunt dels 2 172 K, ja que Δ G f 0 < 0 l’òxid de magnesi no pot ésser reduït pel monòxid de carboni a cap temperatura, i per sota dels 1 000K, el monòxid de carboni és millor agent reductor que el carboni Per a la reducció
sobretò
Física
En un to complex, qualsevol component que és per damunt de la freqüència fonamental.