Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
xarxa òptica
Física
Xarxa formada per la interferència d’un conjunt de làsers que es propaguen en la mateixa direcció i sentits oposats i donen lloc a una distribució periòdica d’intensitat de llum en la qual és possible atrapar àtoms per mitjà de l’efecte Stark, cosa que resulta en un cristall artificial sense defectes.
Es tracta d’una tècnica experimental desenvolupada per a la simulació de sistemes de la matèria condensada amb àtoms ultrafreds Fins ara s’ha pogut estudiar la transició entre un sistema superfluid i un aïllant de Mott, i s’espera que futures extensions permetran comprendre millor els mecanismes que hi ha darrere la superconductivitat d’alta temperatura mitjançant la simulació del model de Hubbard
aparell de Bessel
Física
Aparell de precisió construït per F.W. Bessel per a la mesura de bases.
Consisteix en dos regles superposats d’uns 4 m de longitud, soldats per un extrem i recolzats sobre rodets encaixats en un sòlid suport de ferro És essencial de conèixer la temperatura de l’aparell per a deduir-ne la longitud exacta Per al seu ús hom disposa 4 o 5 aparells collocats l’un darrere l’altre, deixant entre ells una petita distància que hom mesura amb el cuny micromètric de Reichenbach L’error relatiu comès en la mesura amb aquest aparell es pot reduir a 1/1 000 000
lent gravitacional

Creu d’Einstein
© Corel
Física
Imatge predita per Einstein, per la qual la llum que procedeix d’una galàxia situada darrere un cúmul queda distorsionada per l’atracció gravitatòria d’aquest.
Un cas particular és l’anell d'Einstein La primera lent gravitacional descoberta fou un quàsar, el QSO 0957+561, el 1979 En aquest cas la imatge era doble, però s’han trobat lents que produeixen quatre i fins i tot sis imatges idèntiques La més coneguda és la creu d’Einstein, que mostra la imatge del quàsar Q 2237+0305 multiplicada per quatre
ombra
Astronomia
Física
Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.
En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi
lupa

Lupa
© iStockphoto
Física
Instrument òptic consistent en una lent convergent que hom interposa entre els objectes propers i l’ull per tal de veure’ls augmentats.
L’augment de la lupa depèn de les posicions relatives de l’objecte, la lent i l’ull Per tal que l’angle sota el qual hom veu l’objecte sigui més gran en observar-lo amb la lupa que en fer-ho a simple vista, cal situar l’objecte entre el focus objecte de la lent, F , i la lent mateixa En aquesta situació, l’augment és definit per l’expressió A =tgα/tgα 0 = y / L / y 0 / d 0 = a´d 0 / aL = 1- a ´/ f ´ d 0 / L on α 0 és l’angle que subtendeix l’objecte amb el centre de la pupilla de l’ull quan, essent a la distància mínima que l’ull pot discernir amb visió distinta és a dir, essent a la…
Física 2009
Física
Els sensors de les càmeres digitals són una evolució dels dispositius d’acoblament de càrrega foto inferior inventats per Kao, Boyle i Smith © Canon / NASA Fer una foto amb una càmera digital o enviar-la per correu electrònic són unes accions molt quotidianes avui, que es troben al capdavall d'un llarg procés tecnològic que arrenca de les recerques dels guardonats amb el premi Nobel de física del 2009 Charles K Kao d'origen xinès, però que féu la recerca premiada quan treballava al Regne Unit, i Willard S Boyle i George G Smith dels laboratoris Bell Els nord-americans van ser els inventors, l…
microscopi òptic

Parts del microscopi òptic i recorregut de la llum incident i de la llum transmesa
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions mitjançant un sistema òptic que en dóna una imatge augmentada.
El primer tipus de microscopi òptic que hom construí, l’anomenat microscopi simple , que no és més que una lupa muntada sobre un suport amb un dispositiu d’illuminació, és conegut des de mitjan s XV un dels iniciadors i primer constructor fou Antoni van Leeuwenhoek Fou probablement cap a la fi del s XVI o cap al començament del s XVII que hom emprengué, a l’encop i a diferents llocs, la realització del microscopi compost , que consisteix, essencialment, en la combinació de dues lents muntades en un tub No hi ha un acord unànime sobre qui en fou l’inventor hom n'ha atribuït la invenció a…